Barcelona · En Jaume tenia dues passions, la seva família i la reconstrucció nacional de Catalunya i dels Països Catalans. Era una persona poc corrent en el món de la política, ja que creia en l'amistat i en la lleialtat, i era, a més d'un home de partit, que ho era, fonamentalment un nacionalista i un patriota que creia i feia creure en la complicitat, la transversalit En Jaume tenia dues passions, la seva família i la reconstrucció nacional de Catalunya i dels Països Catalans. Era una persona poc corrent en el món de la política, ja que creia en l'amistat i en la lleialtat, i era, a més d'un home de partit, que ho era, fonamentalment un nacionalista i un patriota que creia i feia creure en la complicitat, la transversalitat i la coincidència de tots els nacionalistes. Des de la més absoluta discreció, ha fet una aportació molt important al nacionalisme, que és impossible d'explicar en una columna d'aquestes característiques. Sols ressenyaré, perquè tots els que es van implicar en alguna de les seves activitats s'hi sentin partícips de la feina d'en Rafart: "Català a l'escola", "Construir Catalunya", "L'Avui-Sic i l'Equip Catalunya 71", "el Grup Joan Fivaller", "el Club Ramon Muntaner", "l'Assemblea de Catalunya", "la Fundació de CDC", "les Diades de Sant Boi i del 77", i tota aquesta activitat fora d'hores després d'esgotadores jornades laborals. Perquè Rafart mai va acceptar adinerar-se o professionalitzar-se amb la política. Després de jubilar-se, aquests darrers set anys, ha pogut fer el que tota la vida havia volgut, dedicar-se desinteressadament a la societat civil i a la reconstrucció nacional, des de la secretaria de l'Opinió Catalana, essent-ne la columna vertebral i impulsant l'associació, les seves jornades, Debat Nacionalista i, molt recentment, posant il.lusió en el nou projecte del diari electrònic Tribuna Catalana.
En Jaume Rafart és i ha de ser un exemple per a les noves generacions, massa condicionades per la política professional. Ell demanava i actuava amb generositat, amb entrega al país, per sobre de les polítiques partidistes. No es pot deixar de dir que en Jaume era un home lleial a CDC i al seu dirigent històric Jordi Pujol. Se sentia orgullós de ser un "pujolista", però el país i la seva sobirania estaven per sobre de tot.  En Jaume Rafart queda en el nostre record, i mai podré oblidar el que em va ensenyar, el que vam compartir, l'amistat, la lleialtat i el patriotisme.