Cada mes de juliol, Igualada organitza la fira d'aeronàutica esportiva Aerosport. I cada any és habitual que l'organització, Fira d'Igualada, convidi un F-18 de l'exèrcit espanyol perquè amenitzi la jornada, una presència que és àmpliament contestada des de fa temps per bona part de la societat civil anoienca. El 2003, en plena guerra d'Iraq, no es va considerar adient que l'avió de guerra sobrevolés el cel anoienc, però, des de llavors, l'avió continua visitant, cada any, la fira d'aeronàutica esportiva, per bé que els seus fins no són esportius.
Com cada any, la Plataforma Prou Exèrcit a l'Anoia ha organitzat un seguit d'activitats de sensibilització antimilitarista i protesta antiespanyolista. Diumenge, el dia en què el caça participarà al festival aeronàutic, la plataforma ha convocat una concentració a la porta de l'aeròdrom Igualada-Òdena, a partir de 2/4 de 12 del migdia. Així mateix, diversos membres de la coordinadora van interrompre el ple municipal de dimarts protestant contra la hipocresia de l'equip de govern, format per PSC i ICV, que fa uns anys van declarar Igualada "ciutat de pau" i, per contra, fomenta per raons econòmiques que un F-18 sobrevoli l'espai aeri igualadí. Durant la setmana, la plataforma -que agrupa entitats com Òmnium Cultural-Anoia, Igualada Solidària, l'Ateneu Llibertari, Músics per la Solidaritat, la CNT, la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO...- ha organitzat una exposició que duu per títol La violència que acceptem i una conferència a càrrec del catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política Francisco Fernández Buey.
Les entitats han promogut un manifest que critica, entre d'altres aspectes, la relació entre l'exèrcit espanyol i els escolars anoiencs, que són transportats en aviocar de forma lúdica, "un avió de transport, que ells diuen de material humanitari, amagant que també pot transportar armament". Segons les entitats, "els militars fa temps que volen legitimar la seva enorme despesa emmascarant-la amb la presumpta acció humanitària en conflictes d'arreu del món, quan s'ha demostrat que l'ajut que aquests països reben d'ONG ha resultat molt més eficaç", motiu pel qual "els esforços dels estats del primer món s'haurien de dirigir a la resolució dels conflictes per la via diplomàtica i a controlar la fabricació i venda d'armament cap a zones del planeta empobrides i amb risc d'esclats bèllics".
