La Plataforma per la Llengua ha fet públic aquesta setmana un rigorós estudi sobre els usos lingüístics en els anuncis que s’insereixen a la premsa diària publicada a Catalunya. Tot i la relativa bona salut de la llengua catalana, en algun cas fins i tot molt bona, qui dóna més la nota en aquest apartat és l’Administració de l’Estat, amb encara no un 4% dels seus anuncis publicats en la llengua pròpia del país.
L’estudi , que analitza els diaris La Vanguardia, El Periódico –en les dues versions-, l’Avui i El Punt –edició de Barcelona-, reflexa l’evolució, consolidació i creixement de la presència del català als anuncis d’aquestes capçaleres durant l’última dècada (1997-2006). Una dècada en què l’aparició de la versió catalana d’El Periódico i l’arribada d’El Punt a la capital catalana han contribuït favorablement a una normalització de la nostra llengua en aquest àmbit.
I és que una de les coses que constata l’estudi és que la llengua del diari és un condicionant força important en les pràctiques lingüístiques dels anunciants. A l’Avui, per exemple, el 96,9% dels anuncis són en català, al Punt un 83,4%, a l’edició catalana d’El Periódico un 54,5%, que baixa al 31,9% a la castellana. La Vanguardia, una vegada més, destaca per defugir qualsevol normalització i tan sols inclou una quarta part dels anuncis en català. Almenys, el rotatiu dels Godó ha aconseguit, en deu anys, superar l’esquifit 22,1%. Un gran esforç.
Finalment, la Plataforma per la Llengua ressalta el fet que “molts sectors econòmics d’un important pes específic, com ara diversos mitjans de comunicació o empreses multinacionals, han adoptat clares pautes de fidelitat lingüística envers la nostra llengua”. És el cas, per exemple, dels mitjans de comunicació televisius, que en un 96,1% dels anuncis a la premsa empra el català; o, millor encara, del sector energètic, que fa el 100% de publicitat en premsa en català. No és el cas, però, d’un dels sector habitualment hostils, el de les productores i exhibidores de cinema.
