Dijous va començar l’autoanomenada Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), tot i que, oficialment, siguin les “Jornades per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya”. I és que l’any passat, el de la primera edició, la Generalitat ja va forçar Dijous va començar l’autoanomenada Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), tot i que, oficialment, siguin les “Jornades per la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya”. I és que l’any passat, el de la primera edició, la Generalitat ja va forçar els promotors, a través de l’aleshores conseller del DURSI, Carles Solà, a no emprar els termes “universitat” ni “rector”.
Sigui com sigui, l’Institut d’Estudis Catalans serà l’escenari per on desfilaran, durant els propers set dies, una llarga corrua de personalitats el principal mèrit de les quals és el càrrec públic o de partit que ostenten, especialment del PSC i organitzacions satèl·lits. De fet, tot i que la UPEC es vulgui presentar com una iniciativa de la societat civil i un “punt de trobada de les diverses sensibilitats progressistes”, poc té a veure amb el concepte d’universitat, és a dir, el de la confrontació d’idees i creació de coneixement. Només fent una ullada als ponents de les conferències i les institucions que hi donen suport, a ningú escapa que es tracta, essencialment, d’una escola de formació en clau de partit de la qual, més que coneixements, és més que probable que n’emanin consignes. On és, si no, la pluralitat, per exemple, de l’itinerari titulat “Què va fer el govern catalanista i d’esquerres i la gent no sap”, en què destaca la participació de fins a quatre consellers del govern, tres diputats i diverses figures lligades a l’obra de govern com coordinadors generals i secretaris generals de diverses àrees? A tot això s’hi afegeix una llarga llista de càrrecs dels dos grans sindicats d’obediència estatal que, suposadament, conformen la quota de societat civil. Aquesta és l’objectivitat i el rigor amb què es vol abordar el tema, tal com s’assegura al propi programa d’activitats? D’exemples, per donar i per vendre: a la ponència sobre el món del treball i la construcció de la pau a Euskadi no seria beneficiós, de cara a aquest rigor, haver convidat algun membre dels dos sindicats nacionals bascos, ELA i LAB, que al cap i a la fi són els majoritaris en aquell país, i no només CCOO i UGT? O no seria adequat que per parlar de benestar, família, gent gran i dependència ho fes algú més que l’exconsellera? Què significa, també, que per parlar de repressió i tortures es faci dins l’itinerari de Memòria Històrica, obviant el dur present que relaten informes d’Amnistia Internacional o de la pròpia ONU a casa nostra?
Hi ha qui diu que la UPEC no és més que un intent de dilapidar la històrica Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que se celebra des de fa gairebé 40 anys a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, per part dels sectors més espanyolistes del PSC, que consideren la UCE una plataforma excessivament nacionalista. I, especialment, quan la UCE passa per moments difícils a nivell econòmic. De fet, fa pensar que des de sectors com Fòrum Babel es defensi tan animosament la UPEC. D’altra banda, els noms dels col·laboradors de la iniciativa (El Periódico, COMRàdio, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Diputació), pot donar algunes pistes. Ja es veu, societat civil pura i dura.
