No, no es tracta de les eleccions de l’últim cap de setmana de maig de 2007, en què la dreta espanyolista pot veure’s foragitada, per fi, de la Generalitat. Es tracta, aquesta vegada, de posar els punts sobre les is d’uns anys, els de la postguerra, en què els avantpassats polítics dels actuals governants van dur a terme una repressió brutal sobre el poble valencià que s’havia compromès amb la democràcia i la llibertat. Amb l’objectiu d’esclarir aquest passat encara silenciat diverses entitats valencianes presentaran, aquest dissabte 10 de febrer, la Comissió de la Veritat. L’acte, que es preveu multitudinari, tindrà lloc al Palau de Congressos de València i comptarà amb el suport de figures de gran prestigi internacional com Danielle Miterrand, Francesco Cossiga, Federico Mayor Zaragoza, Franco Frattini, Mario Soares i Desmond Tutu, entre d’altres.
Sense cap pretensió més enllà que l’aportació de llum i la reparació històrica d’aquells que lluitaren contra el totalitarisme franquista, la Comissió de la Veritat, la primera que es constitueix a tot l’estat, compta ja amb diverses línies de treball: àmbit històric (coordinat per l’historiador Paul Preston), àmbit jurídic (participat per juristes i acadèmics, entre ells membres del Tribunal Penal Internacional de l’Haia) i àmbit mèdic (amb reconeguts antropòlegs forenses, entre ells el president de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Josep Arimany). El prestigi, doncs, no es redueix al suport moral en el dia de la presentació pública, sinó que acompanya tot el procés.
La iniciativa ja fa un any que s’està covant i s’afegeix a les 34 comissions de la veritat que s’han anat creant arreu del món en aquells països que han sofert processos històrics traumàtics i repressius. Tot i les especificitats de cadascuna, totes comparteixen uns elements clau: el seu caràcter temporal i la seva pretensió historicista, lluny de cap capacitat sancionadora o decisòria.
La idea de crear una Comissió de la Veritat al País Valencià té molt a veure amb el descobriment que a les fosses comunes del Cementiri General de València s’hi amagava una immensa quantitat de represaliats pel règim franquista. Al cap de poc l’Ajuntament, també en mans de la dreta espanyolista, manifestava la intenció de construir nous nínxols a la mateixa zona d les fosses, que no havia donat temps a investigar. La forta reacció ciutadana que això va generar, aturant el procés, seria l’embrió d’aquesta Comissió que ara es presenta.