Segons un estudi elaborat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC), els Països Catalans s'han col·locat en una de les posicions capdavanteres pel que fa a immigració a Europa, líders a la UE, en assolir prop d'un 15% de població immigrada del total dels habitants. Aquest lideratge també es reflecteix quan s'estudia el model de polítiques públiques que s'han impulsat, especialment a Catalunya, en els darrers anys. "El model, de moment, ofereix bones perspectives d'integració ja que hi destaca una baixa conflictivitat, brots molt acotats de xenofòbia i una tendència menor a la marginalitat", asseguren des del CETC.
El document, analitzat en un extens article pel President de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sánchez, presenta també les conclusions segons les quals s'explicaria el perquè del funcionament prou correcte que ha tingut el model d'integració als Països Catalans comparativament amb altres països. En elles, els autors de l'estudi exposen que les causes del bon funcionament del model són tan previsibles, com per exemple les polítiques poc punitives, uns serveis d'acollida molt descentralitzats o una integració cultural encoratjada però no forçada, com imprevisibles, el caràcter recent del procés, la bona marxa de l'economia o les vàlvules que ofereix l'economia submergida.
Més enllà de valorar el perquè de la situació actual, l'estudi també fa una predicció de cap on podria evolucionar el model que ha funcionat, comparativament amb la resta d'Europa, com a mínim fins a l'actualitat. De fet, des del CETC es considera l'actual moment com a "punt decisiu" ja que o s'avança "cap a uns països de marcada diversitat i fertilitat econòmica, demogràfica o cultural, però amb oportunitats comunes" o ens dirigim cap a "una esquerda seriosa que s'afegeixi a la que es va experimentar, i en gran mesura salvar, quan es van produir les immigracions hispàniques". Pel que fa a la nomenclatura de les dues possibles evolucions, la primera porta per nom ‘escenari multicatalà' i la segona ‘escenari tercer país'.
L'estudi també afirma que mentre Catalunya està més propera a l'escenari multicatalà, el País Valencià sembla que es dirigeix cap a l'escenari tercer país. Pel que fa a les Illes Balears, l'anàlisi apunta que es trobaria en un punt entre mig d'ambdós escenaris. L'estudi conclou també que només Suïssa supera entre els 12 casos estudiats el tan per cent de persones migrades que resideixen en el seu territori, tot i que en el seu cas, moltes són provinents d'altres punts del continent europeu. Per últim, els autors destaquen el caràcter marginal dels partits xenòfobs als Països Catalans.
