Al pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu (el Berguedà), s'hi troba un pi roig de tres branques que surten d’una mateixa soca: el Pi de les Tres Branques, l’arbre sagrat de la pàtria, segons Jacint Verdaguer, considerat com el símbol més explícit de la unitat de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Cada tercer diumenge de juliol s'hi celebra un aplec a mig camí entre la festa i la reivindicació, que aplega milers de patriotes d’arreu dels Països Catalans.
Enguany, Pep Riera (Assemblea Pagesa), Gerard Fernández (Plataforma Pel Dret de Decidir) i Rosa Calafat (lingüista) seran els encarregats de llegir els parlaments al peu de l'arbre, que moltes vegades s'ha equiparat, quant a simbolisme, amb l'arbre de Gernika basc. En acabar els parlaments, la Cobla Pirineu interpretarà ‘Els Segadors' i oferirà una audició de sardanes.
Entre les entitats adherides a la Diada Nacionalista del Pi de les Tres Branques, s'hi compta Acció Cultural del País Valencià (ACP), l'Obra Cultural Balear (OCB), l'Associació Arrels, l'Associació Cultural de Matarranya, l'Obra Cultural de l'Alguer, el Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, Òmnium Cultural i el CIEMEN, entre d'altres.
L'aplec ha viscut alts i baixos, i fins i tot enfrontaments entre diversos grupúsculs independentistes, el més sonat dels quals va tenir lloc el 1996, entre membres d'Estat Català i el Moviment de Defensa de la Terra, provocant deu ferits lleus. A partir de llavors, les autoritats locals i nacionals van decidir reconduir la diada i retornar-li el seu esperit festiu. El punt d'inflexió que van suposar els aldarulls de 1996 va servir perquè, a partir de llavors, la festa comencés a recuperar el seu caràcter primigeni, fins al punt que, actualment, diversos col·lectius de la societat civil d'arreu del país -com el CAOC, Òmnium Anoia o les JERC, des de Sant Celoni- tornen a organitzar autocars per assistir a la trobada i retrobar-se amb amics, coneguts i saludats de tots els racons dels Països Catalans.
