La voluntat de la companyia espanyola Iberia de marginar l’aeroport del Prat i no establir-hi línies intercontinentals comença a irritar sectors que sempre s’han identificat nacionalment amb la dreta espanyola i econòmicament amb el liberalisme més dur. És el cas d’Enric Lacalle i Miguel A. Torres. L’exidirigent i regidor per Barcelona del Partit Popular i actualment membre del consell d’administració de la Fira de Barcelona, president del Saló Internacional de l’Automòbil, del Barcelona Meeting Point –la gran fira immobiliària de la ciutat- i del Saló Internacional de la Logística i la Manutenció. En declaracions a la Vanguardia, Lacalle considera que a l’aeroport del Prat hi ha d’operar “qui aposti per Barcelona” i es lamenta que Iberia no estigui per la feina. “Allò que dol és que una companyia espanyola no ho hagi fet”, diu.
L’exdirigent del PP comenta també el tracte de favor amb què compta la capital de l’Estat i afirma que tot i tenir sempre un plus “en aquest cas és exagerat”. “Durant molts anys no s’han prioritzat o canviat els cromos que tocaven amb Madrid”, conclou.
Al costat de Lacalle hi apareix també l’opinió d’un altre empresari dels més allunyats de qualsevol tesi catalanocèntrica, el president de Bodegas Torres, Miguel A.Torres, que es manifesta en un sentit similar i afirma que en tornar de viatges llargs “el pas per Madrid és una tortura: s’ha de córrer per aconseguir una connexió que ens traslladi a Barcelona el més aviat possible”. Torres atribueix bona part de culpa al centralisme: “la idea que només hi ha un punt central a Espanya ja està una mica desfassada” i considera que “hauríem d’haver reaccionat abans, però estàvem tan habituats a passar per Madrid que al final ens hem estancat”.
Certament, és difícil que aquest tipus de personatges s’adhereixin a la campanya que promou l’Associació Catalana de Professionals –que ja compta amb prop de 4.000 adhesions- i participin d’alguna manera a l’acte del 22 de març per reclamar un aeroport de primera a Barcelona, però sembla que l’ofegament i les limitacions de futur que pateix el país comencen a preocupar sectors que fins ara anaven per altres camins.