La Flama de la Llengua Catalana, encesa davant la tomba de Pompeu Fabra el 28 de gener a Prada de Conflent (Catalunya Nord), arriba diumenge a Montserrat duta pels membres del Club Excursionista Pirenaic de Barcelona. L'expresident de Catalunya Jordi Pujol participarà activament en els 38s. actes de renovació, així com el catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Frankfurt Til Stegman.
La iniciativa, sorgida en ple franquisme com a excusa cultural però amb un alt grau de component reivindicatiu, simbolitza el compromís d'un poble per mantenir viva seva la llengua. Diumenge, la flama pujarà a Montserrat després d'haver passat per Barcelona. A la capital del país, la flama haurà visitat, dissabte, el Palau de la Generalitat, on serà rebuda pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo, i el Parlament de Catalunya, on serà rebuda per Ernest Benach. Quan arribi a Montserrat, cap a quarts d'onze del matí, el pare abat li donarà la benvinguda i encendrà la llàntia votiva installada a l'altri de l'església, que du per llegenda "Flama de la Llengua Catalana. Encesa per la fe, portada per l'esforç i mantinguda per la voluntat d'un poble".
A continuació tindrà lloc la missa i la posterior ofrena dels muntanyencs, en què hi participarà el catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Frankfurt Til Stegman. En finalitzar l'ofertori, el Club Excursionista Pirenaic ha organitzat una taula rodona a les dependències del monestir en què hi intervindran representants de tots els territoris de parla catalana: Jordi Pujol i Lluís M. Xirinacs, per Catalunya, Vicent Pitarch, pel País Valencià, Sebastià Barceló, per les Illes, i Enric Balaguer, per la Catalunya Nord.
L'origen de la commemoració data del 1968, quan una comissió d'entitats excursionistes va commemorar el centenari del naixement de Pompeu Fabra, seny ordenador de la llengua. La filla del mestre, Carola Fabra, va encendre llavors la llàntia de davant la tomba del seu pare i, aquell mateix foc, va travessar la frontera. Per camins de muntanya va arribar fins el monestir de Montserrat en el transcurs d'una setmana, després de 121 relleus, vencent les dificultats sorgides de la dictadura. El 20 d'octubre de 1968 va ser possible pronunciar davant el pare abat les paraules: "Sabem que el monestir la vetllarà amb amor, com ha vetllat sempre pels valors espirituals de la nostra terra".
