Indica publicitat
Dimecres, 15 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 16 de de novembre del 2006 | 16:54
Notícia · Societat civil

Zapatero i Chirac decideixen, a casa nostra, allò que els Països Catalans no poden decidir


Aquest dijous s’han trobat els màxims representants dels governs espanyol i francès, els dos estats que impedeixen la construcció nacional del nostre país. Com si d’una burla es tractés, ho han fet al cor del catalanisme, blindant i militaritzant una ciutat, Girona, per a que ells poguessin decidir sobre assumptes que, tot i ser de vital importància per al poble català, aquí no tenim cap dret a dir-hi res. Així ho denuncia la campanya que diverses entitats i organitzacions han impulsat en contra de la trobada i en defensa de l’Europa dels pobles i les persones treballadores. Amb el manteniment i exigència del dret a decidir, les protestes se centren en assumptes com la política migratòria dels dos estats, “que afavoreix la sobreexplotació i l’exclusió social en les situacions d’il.legalitat que aquesta genera”, el desproporcionat pes que està assolint la indústria armamentística i el control de les multinacionals, enfront dels quals els convocants aposten “per una “política catalana de recerca i desenvolupament sostenible”. En aquest sentit, lamenten que la política de transports, per exemple, quedi centrada només en “el TAV i els grans negocis de les empreses constructores [...], i que genera precarietat laboral i retallades en els drets socials”. Així mateix, es critica que la política energètica “giri exclusivament al voltant del mercat únic europeu i les interconnexions elèctriques imposin noves línies de MAT [...] tot travessant i trinxant pobles i comarques”.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat