L'Obra Cultural Balear s'ha convertit en la punta de llança del món cultural i del mallorquinisme polític contra la política de l'executiu del popular Jaume Matas. Després d'una etapa letàrgica, provocada en part per la sortida de la presidència d'Antoni Mir per dirigir la secretaria de políti L'Obra Cultural Balear s'ha convertit en la punta de llança del món cultural i del mallorquinisme polític contra la política de l'executiu del popular Jaume Matas. Després d'una etapa letàrgica, provocada en part per la sortida de la presidència d'Antoni Mir per dirigir la secretaria de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, aquesta entitat ha recuperat el seu protagonisme en la societat mallorquina. L'equip de Jaume Mateu com a president i amb Tomeu Martí com a vicepresident està començant a donar els seus fruits. L'Obra Cultural, tot i estar en la llista negra del govern del PP i al fet de què el president Matas els hi hagi intentat negar el pa i la sal, és avui capdavantera de la reivindicació i la mobilització per la llengua i la cultura de les illes i també de la defensa del país. L'OCB ha recollit d'Òmnium Cultural el seu eslògan, "llengua, cultura i país", i l'ha adaptat a una política més dinàmica i més de combat que la de l'entitat catalana degut a les circumstàncies més desfavorables a les Illes, amb un govern del PP que vol anorrear els signes d'identitat nacionals i combatre, fins a les darreres conseqüències, qualsevol projecte de Països Catalans. Mateu i Martí han posat en marxa amb èxit la campanya "SUS Mallorca", que és la resposta dels sectors populars mallorquins contra l'agressió a la llengua catalana per part del govern balear. Però al costat d'aquesta activitat mobilitzadora i activista, l'Obra s'ha convertit, amb seny i responsabilitat, en l'organització capdavantera de la societat mallorquina en la negociació amb les institucions i en un referent per a les noves generacions que s'incorporen al projecte de país. L'entitat és avui la pedra en la sabata per al govern popular a les Illes i alhora ha sabut intentar fer una política de ponts amb totes les forces del mallorquinisme polític, tant amb el PSIB, com amb el PSM, Unió Mallorquina i IU i també ha sabut trobar enllaços amb les organitzacions més joves i activistes.
