Més d’un miler i més de 800 són les signatures que porten recollides Valencians pel Canvi i l’Espai País Valencià respectivament en els manifestos que reclamen un canvi en la política valenciana. La plataforma cívica que impulsa el primer va néixer el 1999, i està constituïda per un centenar d’intel.lectuals, artistes i professionals valencians –Francesc de Paula Burguera i Joan Francesc Mira entre ells-“amb la missió de promoure una regeneració de la vida política i d’afavorir totes les formes de contacte i unitat entre les forces progressistes que puguen representar una esperança de canvi polític i social”. En els darrers deu anys, asseguren, el País Valencià ha vist com darrera d’una relativa bonança econòmica, basada sobretot en recursos difícilment sostenibles, s’hi ha amagat “la persistència de problemes molt profunds que afecten els mateixos fonaments de la vida col.lectiva” tals com el medi ambient i el territori, la cultura i la llengua o la consistència social i nacional del país. Tot plegat, amb l’acció d’unes institucions de govern dignes de “les més greus reflexions sobre els continguts ideològics i morals”. En línies similars s’expressa el Manifest generacional contra la resignació, sorgit en el si de l’Espai País Valencià, entitat que agrupa els i les valencianes residents al Principat, i dirigit als nascuts/des després de 1964, és a dir, als que quan es va aprovar l’anterior estatut eren menors d’edat. Els impulsors qualifiquen el panorama polític i social valencià de “situació límit davant la qual no podem, ni volem, restar impassibles”. No s’estan, però, de criticar el PSPV-PSOE, que consideren incapaç de liderar un projecte polític des d’una òptica d’esquerres i de país. Per tot plegat, i enfront la “lògica estrictament partidista” que diuen haver-se instal.lat entre les forces d’esquerres i nacionalistes fan una crida a deixar de banda els interessos particulars i a posar-se a treballar pel futur del País Valencià. I això s’hauria de concretar en “una candidatura unitària de les forces polítiques i socials de l’esquerra i el nacionalisme”. Els estira i arronsa entre EU i el BNV en els darrers dies, així com l’ajornament de reunions vitals entre ells, només fan que corroborar, precisament, aquests anàlisis.
