Està previst que abans de l’estiu ja sigui a les llibreries el primer dels tres volums de les memòries que l’historiador, polític i advocat Josep Benet està preparant. Aquesta primera entrega abarca el període que va del 1920 fins al final de la guerra civil i Benet hi explica la seva etapa de formació a l’Escolania de Montserrat i els estudis de Batxillerat. Però la part més destacada serà, sens dubte, la de les seves vivències durant la guerra, ja que l’historiador fou un dels mobilitzats en l’anomenada Lleva del Biberó, nois que van veure’s fent de soldat amb tan sols 18 anys. Josep Benet, nascut a Cervera el 1920, s’afegiria aviat als moviments que durant la dictadura van lluitar per les llibertats i la identitat nacional de Catalunya. Durant molts anys va exercir d’advocat en la defensa de persones i institucions que treballaven per la democràcia. Paral.lelament, va dedicar-se intensament a l’activitat cívica en múltiples fronts.
Benet és d’aquelles persones que per allí on ha passat no s’ha pogut estar d’aportar la seva col.laboració; és més, ha estat impulsor de moltes de les iniciatives col.elctives més remarcables del país, com el grup musical Els Setze Jutges, la campanya “Volem bisbes catalans”, l’Assemblea de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc. El 1977 va ser elegit senador –el més votat de tot l’Estat- per la coalició “Entesa dels Catalans” i el 1980 seria diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC.
D’entre la seva producció bilbiogràfica destaquen llibres com Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991), obra aquesta que recentment ha ampliat en un altre llibre.