En un terreny com el de la precampanya electoral tot s’hi val a l’hora de llençar-se al coll de l’altre. I això és el que han fet totes les forces polítiques cap a ERC per la seva crítica al pregó de les Festes de la Mercè d’enguany, obviant, a més, que hi ha un centenar d’entitats queixoses amb les maneres de fer del consistori en aquest assumpte. Certament, Portabella va dir que no assistiria a l’acte protocol.lari de la festa major i, certament, multitud d’entitats han criticat que no es fes en la llengua pròpia de la ciutat. Ara bé, quedar-se amb això i inferir que el nacionalisme català és etnicista, excloent i intolerant i que les entitats adherides a la protesta, entre elles Òmnium Cultural, són unes desvagades demostra una baixa capacitat de comprensió de les coses. Que se sàpigui, ningú dels contraris a que l’escriptora Elvira Lindo fes el pregó ho és per una concepció tancada. De fet, ja són uns quants els anys en què l’acte s’ha fet en altres llengües que no són la catalana i no havia passat res. A diferència d’altres anys, però, el que ara ha indignat molta gent han estat els arguments (o manca d’arguments) del PSC i ICV respecte de l’elecció de Lindo. D’entrada, ningú ha sabut explicar-ne encara el perquè. Quina relació té la dona amb la ciutat? A sant de què se la convida? Té alguna cosa interessant a dir-nos? Tan bona escriptora és que es mereix aquest protagonisme? PSC i ICV no ens ho expliquen si no és amb el comodí argumental del “cosmopolitisme”, que tant ha servit darrerament al consistori barceloní per perpetrar autèntics nyaps i que, en realitat, no és més que provincianisme. Ha estat precisament el creure que som tontos allò que ha indignat la gent, el voler fer-nos creure que ignorar la llengua pròpia i reverenciar l’espanyola és una qüestió d’obertura mental. Posats a obrir-nos, per què no en àrab, que es parla moltíssim a la ciutat? O en urdú? Sembla que el cosmopolitisme d’alguns acaba on acaba l’Estat. A més de la llengua, però, la senyora Lindo ha deixat anar als seus textos algunes perles com que “dicen el nacionalismo [el no espanyol, s’entén] se cura viajando. Pues tampoco. Hay gente que viaja que dice muchas tonterías” o, fregant ja el deliri, que “en esta España en que los nacionalistas llevan ganando desde hace 25 años mucho más de lo que perdieron”, i mostra el seu desig que un dia “los andaluces sean menos andaluces, los vascos menos vascos y los catalanes menos catalanes”. Després d’això, que vingui aquesta senyora a donar lliçons als barcelonins i barcelonines no té nom. I que, a sobre, haguem de sentir, per boca d’Alberto Fernández Díaz, que el que hi ha aquí és “castellanofòbia”. No cal imaginar-nos què passaria si algú gosés pronunciar una sola paraula en català en un pregó de qualsevol de les viles i ciutats de més enllà de Fraga...
