Cada vegada són més les veus que constaten el fracàs de la pedagogia amb què s’ha intentat actuar durant les darreres dècades des de Catalunya envers Espanya. Ara, una enquesta encarregada per El Periódico sobre la imatge del país justifica encara més la inutilitat de la simpatia i la claudicació com a armes de convenciment. Fins i tot l'estratègia mateixa del convenciment. Segons les dades elaborades pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), els qui asseguren que Catalunya és una comunitat insolidària envers les altres (49,4) superen en deu punts els qui no ho veuen així (39,5). Els mateixos deu punts, però sobre un percentatge superior, que separen els qui estan convençuts que a Catalunya es discrimina les persones que parlen castellà ( 50,5). La idea que a Espanya es té dels catalans es completa amb la ja habitual acusació, també, de queixar-se sense raó. De fet, en aquest apartat els percentatges es disparen, fins al punt que un 70,7 per cent es nega a acceptar que Catalunya ha estat discriminada històricament pels diferents governs espanyols.

Així, no és d’estranyar que l’actual crisi de les infraestructures sorprengui a dos terços dels enquestats i que el grup més ampli (33,8) atribueixi la responsabilitat dels problemes al propi govern català. El segon grup més nombrós (27,8) reparteix la culpa entre els dos governs, mentre que només un 18,6 per cent assenyala exclusivament l’executiu espanyol. Si relacionem els sorpresos per l’esclat de la situació actual amb el seu vot a les passades eleccions veiem com és entre el Partit Popular on hi ha més sorpresa (72,6), seguit de Convergència i Unió, amb un considerable 71,4 per cent, el PNB i el PSOE. Només a ERC són més els qui ja s’ho veien avenir (50).

Sigui com sigui, es tracta d’unes dades que poden deixar en evidència a bona part dels espanyols el dia que es publiquin les balances fiscals. I és que, paradoxalment, el 91,3 per cent estarien d’acord en que es fes públic quant paga i quant rep cada comunitat autònoma. Es veu que més de la meitat dels enquestats estan convençuts que allà on viuen paguen més a l’Estat del que en reben. Si Pedro Solbes, que de moment no hi està gens disposat, s’hi avé, la sorpresa entre els espanyols pot ser majúscula i superar la que els ha provocat les mancances en les infraestructures a Catalunya.