El 16 de juny es constituïen els més de 1.600 ajuntaments dels Països Catalans, amb 247 regidors i regidores electes més que el 2003. Un increment que es deu a l’augment de la població resident al nostre país i que, al seu torn, cal atribuir a una major presència de persones d’origen estranger. Davant del pes significatiu que representen les persones immigrades en el conjunt dels territoris de parla catalana, que arriba a un 12,5%, la Plataforma per la Llengua insta a les corporacions municipals que encara no han emprès cap mena d’acollida a fer-ho en aquesta legislatura.
L’entitat demana que s’impulsin polítiques de ciutadania “que facilitin l’acomodació social de les persones nouvingudes” i, per tant, que “apostin per la cohesió social en aquest entorn de diversitat creixent”. Unes polítiques que no es poden separar de l’acollida lingüística, que ha de servir “perquè totes les persones que s’estableixen al nostre país puguin aprendre català”. De fet, la Plataforma assenyala que “capacitar lingüísticament en català és habilitar els nouvinguts perquè participin de forma equitativa en el projecte comú que hem de construir”.
L’objectiu del procés d’inclusió de la immigració, en el fons, no és altre que “avançar cap a la igualtat de drets i deures de tots els catalans i catalanes, amb independència de la nacionalitat d’origen”, a més de “canviar la percepció actual que la població autòctona té de la immigració, la qual, en termes generals, és força negativa”. En aquest sentit, per la Plataforma, la presència de regidors i regidores vinculats a partits polítics amb un discurs contrari a la immigració “ha de servir per estimular aquestes polítiques d’acollida, d’igualtat i d’acomodació”.
