En un article publicat al web del col.lectiu Els Altres Andalusos, format per catalans d’origen andalús que qüestionen el model d’acollida guetitzant, Bienve Moya reflexiona al voltant de la dependència-independència de Catalunya respecte Espanya. Fora de consideracions historicistes, sentimentals o romàntiques, aquest gestor cultural i impulsor del col.lectiu apel.la a “les reivindicacions d’ordre social i econòmic”. I ho fa des del convenciment que és aquest enfocament el que ha de permetre fer veure als “integrats de fa poc al poble català” els “motius de greuge” de la relació dependent amb l’Estat espanyol.
Moya parteix del fet que “quan la suposada unió o unitat pot causar inconvenients, és pertinent interrogar-se sobre el per què d’aquesta unió o unitat”. Si alguns esgrimeixen la solidaritat, es pot respondre, diu, que aquesta “es pot exercir des de dins o des de fora estant”.
L’autor explica què va fer possible que avui hi hagi “contingents eximmigrats, de primera i segona generació, defensant allò que perceben com un millorament del seu estatus”, què va fer possible que s’adonessin que “el lloc on viuen, i on han adquirit un rang més alt de ciutadania del que disposaven al seu lloc d’origen, viu supeditat a una altra entitat –l’Estat espanyol- que entorpeix la seva capacitat de continuar millorant”. Per Moya, el fet de procedir de zones on se’ls negava ser un més, “amb les mateixes condicions de les classes acomodades” i que al nou destí, “gairebé tots ells van millorar socialment, van poder utilitzar l’ascensor social” i va ser possible “l’assumpció d’una ciutadania civil amb dignitat”, és un dels principals motius.
Arribats a aquest punt, el nucli de l’article rau en la pregunta de si és possible, a la Catalunya d’avui, reproduir aquells processos, similars als que es donaven entre els immigrats als Estats Units als anys 20, amb la població nouvinguda, ara marroquins, romanesos, equatorians, etc. Ho permet, la situació social i econòmica del país? Està Catalunya, avui, en condicions de poder oferir als futurs catalans allò que va poder oferir al segle passat?
Moya constata, d’una banda, que el país disposa d’una autonomia política de què mai havia disposat durant el segle XX , però també, d’una altra, que “l’optimisme pel futur no sembla pas que sigui el valor majoritari entre la població”. Així doncs, “malgrat el que hem aconseguit [...] la dependència continua fent-nos més nosa que servei”. I això és el que, per aquest “altre andalús”, “poden arribar a percebre àmplies capes de la població actual de Catalunya”.
Els Altres Andalusos és una de les entitats que donen suport a la manifestació d'aquest dissabte de la Plataforma pel Dret de Decidir.
