Els joves no consumeixen cultura en català. Així de clar ho van deixar les primeres dades fetes públiques pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. El sociòleg Salvador Cardús, però, es preguntava si el baix consum no era tan sols el resultat de la minsa oferta de productes en català que la joventut pot trobar als mitjans de comunicació i demés espais de socialització. Enguany, les Fires de Sant Narcís de Girona, que duren fins el 4 d'octubre, miren de corregir aquesta tendència i s'estan erigint en un referent de primera magnitud per al conjunt de festes majors de tot el país, impulsant un pla de normalització lingüística modèlic en totes les atraccions i rètols dels firaires, recollint així l'herència de Francesc Ferrer i Gironès.
Per tercer any consecutiu, després de la campanya popular que va engegar l'ADAC per catalanitzar l'ambient de les fires, l'Ajuntament de Girona està promovent tot un seguit d'actuacions per normalitzar la presència del català en tots els àmbits de la vida festiva. Així, si l'any passat només es podien comprar castañas, enguany la majoria de paradistes s'han apuntat a donar corda al català i venen castanyes. I si l'any passat només s'escoltaven les cançons de María Isabel i reggaetons varis, enguany sonen grups com Macedònia, Jaume Barri, Sopa de Cabra, Dusminguet o Peret.
I és que, enguany, el consistori gironí ha establert un fil musical unitari en català per al conjunt d'atraccions de la Devesa. Cada un dels firaires sintonitza l'emissora de les Fires, al 100.45 de l'FM, que durant tot el dia radia música en català de tots els estils, festiva, intergeneracional, de grups gironins i d'arreu dels Països Catalans. Alhora, les músiques que l'ajuntament ha seleccionat fugen de qualsevol tipus de missatge discriminatori -"antes muerta que sencilla", per exemple-, aportant així un plus de civisme als menuts ciutadans que el dia de demà hauran de fer rutllar el país.
La proposta, que en un principi va topar amb les reticències d'alguns firaires, s'està demostrant tot un èxit, perquè el públic que hi assisteix escolta música que li és d'allò més propera, s'hi troba d'allò més a gust -ja que no pateix el xumba-xumba habitual d'aquests espais- i perllonga la seva estada a la Devesa, augmentant així el negoci dels firaires. L'espiral de beneficis, però, no s'acaba aquí, sinó que les discogràfiques locals també estan encantades amb la campanya, perquè troben una via extra de promoció dels seus artistes. A més, l'ajuntament també ha distribuït davantals, barrets i armilles amb el logo de la campanya i el missatge favorable al català entre els responsables de les xurreries, creperies, venedors de globus i empleats de les atraccions, que contribueixen a normalitzar el panorama visual de la festa.
Girona, doncs, està marcant una fita en la normalització lingüística d'aquest país. A partir d'ara, qualsevol població sap que pot importar l'exitós model de festa gironí i adaptar-lo a les seves necessitats, contribuint així a la plena normalització d'una llengua que, segons el Baròmetre de la Fundacc, massa vegades no arriba ni al 10% del consum total, motiu pel qual ha de ser matèria d'especial protecció per part de les administracions públiques catalanes.
Tres anys de treball constant
La campanya del consistori gironí és el fruit de la iniciativa impulsada per l'ADAC fa tres anys Fem Fires en català, mitjançant la qual es van recollir 1.800 signatures instant al consistori a comprometre's amb la Llei de Política Lingüística. L'ajuntament, sota la batuta de Ferrer i Gironès, va iniciar una campanya de seducció dels firaires perquè atenguessin els clients en català, facilitant-los tot de rètols normalitzats que, en comptes d'anunciar ‘jamones' i ‘quesos', anunciava ‘pernils' i ‘formatges'. Aquesta primera campanya institucional va tenir una excel·lent acceptació entre els assistents a la fira, alhora que va convèncer molts firaires dels beneficis de retolar en català.
L'any passat, l'ajuntament va prosseguir amb la campanya editant el recopilatori de tres CD's EngresCA'T, que va facilitar hores i hores de música en català a les barraques dels col·lectius locals que se situen a la Copa i que va tornar a ser un èxit d'acceptació, aquest cop entre el jovent.
