Fins i tot Miquel Roca està emprenyat. El mal funcionament del servei de Rodalies de Renfe a Barcelona, la gestió centralitzada de l’aeroport del Prat amb les limitacions que aquest model suposa per a Catalunya i, per acabar-ho d’adobar, l’apagada elèctrica de la setmana passada han acabat la paciència fins d’aquest “pare de la Constitució”. En un article a La Vanguardia, Roca i Junyent es refereix a la pregunta que sovint s’emet des de Madrid o altres capitals espanyoles : “què vol Catalunya?”
Una pregunta que porta amb ella “un fons important de recel i, fins i tot, de desconfiança”, “la implícita acusació que des de Catalunya s’ha oblidat la solidaritat”. Roca i Junyent, però, indica que el que vol Catalunya és “que els coses funcionin”. "Que els trens funcionin; que surtin i arribin a l’hora. Que no sigui una aventura pujar-hi; que la xarxa no es col.lapsi, que tots els usuaris puguin confiar en el servei i no viure, com ara, en la desconfiança i el temor”.
Així mateix, allò que vol Catalunya és “que Barcelona no pateixi una apagada que la deixi sense llum més de dos dies”, essent com és el lloc on més energia es produeix i més se’n consumeix. I sobre l’aeroport, doncs també ben senzill: “que el Prat funcioni. Que es pugui decidir des d’aquí com s’ha de gestionar”. “Resulta incomprensible que la unitat d’Espanya passi per la gestió aeroportuària”.
“Això no funciona i les promeses sonen a tòpic”, diu Roca i Junyent, que lamenta que, “malgrat la gravetat de la que està caient, la reacció és escassa. La indignació no es transforma en acció”. L’autor conclou que “haurem de despertar, perquè ens l’estem jugant”, i “no pot ser que Catalunya ho accepti sense protestar”.
