Barcelona · Més d'un quart de milió de barcelonins han fet història aquest 10 d'abril i han culminat trencant totes les expectatives el procés de consultes populars que va arrencar el passat 13 de setembre a Arenys de Munt. Amb una gran participació del 18'14% -i del 21'37% tenint en compte el cens- el 89'7% dels 257.645 que van dipositar el seu vot a les urnes de Barcelona Decideix van apostar pel sí a la independència de la nació catalana, mentre que els partidaris del no van assolir el 8'8% de sufragis.

La brutal participació ha deixat en ridícul la de la consulta de la Diagonal –cal recordar els 4 milions d'euros que va costar, així com els centenars de persones que hi van treballar i el fet que es podia votar per internet?- i ha trencat els tòpic sobre que a Barcelona, el debat sobre la independència no interessa. Per fer-se una idea del que suposa aquesta xifra, tan sols cal veure que supera en 18.000 vots els que van aconseguir PSC i ICV –l'actual govern municipal- en les passades eleccions al consistori; o 35.443 més que la suma de vots de CiU i ERC en els mateixos comicis –tenint en compte els vots del cens, i no del padró.

A l'hora de valorar els resultats, Bosch ha afirmat que la ciutat "ha donat la talla amb escreix" fins el punt d'apujar la mitjana de participació en el conjunt de totes les consultes celebrades. "S'han acomplert les màximes expectatives", ha subratllat el portaveu de Barcelona Decideix, recordant el gran nombre de personalitats públiques que s'han acostat a les urnes, entre les quals figuraven el president de la Generalitat, Artur Mas, altres membres del Govern així com l'expresident Jordi Pujol. "Han passat coses inimaginables", ha recalcat, "estem sorpresos i desbordats", ha dit en un altre moment de la seva intervenció.

Tot i que no es disposen encara dels resultats finals per districtes, des de l'organització s'ha apuntat que s'ha acomplert amb el previst i han destacat que no hi hagut "diferències abismals" pel que fa a convocatòria."Com a màxim ha estat de deu punts", ha indicat Alfred Bosch. D'una banda, Gràcia i Sarrià es situen com els veïnats més participatius, mentre Nou Barris ha estat la de menys afluència. "Té una tradició abstencionista i és un districte molt complicat, però estem molt satisfets de les dades obtingudes allà", ha comentat Bosch.

Els organitzadors han matisat, a més, que no tota la gent que votava en un indret residia allà, per la qual cosa el vot ha quedat diversificat. "Gent que anava a un lloc o estava de pas han aprofitat per dir la seva a la consulta", han dit. Satisfacció també per la participació al districte mes poblat, l'Eixample, i per les sorpreses donades en indrets "de gent de classe treballadora i castellanoparlant", com és Sant Martí, o amb un índex important d'immigrants com és Ciutat Vella. Bosch també ha recordat que un 8% de participació ha estat per la recollida de vot anticipat, campanya que durant mesos s'ha anat desenvolupant arreu de la ciutat.

La sala d'actes del Col·legi de Periodistes ha estat escenari de la valoració en el "dia després" del 10-A. A banda de Bosch i membres de la coordinadora nacional de les consultes, també han assistit representants de les consultes celebrades en anteriors onades a d'altres municipis, com és el cas de Sant Cugat del Vallès, Mataró o Tarragona. Per part d'Arenys de Munt, el primer municipi on es va fer consulta -el 13 de setembre del 2009-, ha parlat el regidor de la CUP i impulsor de la iniciativa, Josep Manel Ximenis. "El millor de tot ha estat que hem aconseguit que aquell català emprenyat hagi canviat", ha dit. "Ara és el català il·lusionat, que ara veu amb claredat l'horitzó", ha afegit. "Un horitzó que té dues paraules: llibertat i independència", ha conclòs.