I això requereix una ambició nacional de pedra picada i molt sentit comú. Dit d'una altra manera: convicció però alhora discreció i feina elegant per ser realment efectiu per canalitzar les demandes del país.

Prenent el seu currículum, cal pensar que Puig coneix bé l'entramat intern de les institucions comunitàries. Aquest és un punt a favor que comparteix amb el delegat sortint, Joan Prat i Coll. Aquest darrer, que va arribar al càrrec sota el paraigua de Duran i Lleida i després d'una extensa carrera com a diplomàtic espanyol, ha fet bona feina.
És l'hora del compromís, de la diplomàcia autèntica"
Ningú no li podrà negar que ha estat professional. Ha acomplert els objectius tècnico-administratius d'un delegat autonòmic i, segons persones que l'han seguit de prop, ha estat clau per desencallar algunes negociacions importants. Ha ajudat empreses catalanes i ha acompanyat la tasca de gestió dels consellers.

Ara, però, comença un temps nou i els catalans reclamem una altra cosa. Amb això no n'hi ha prou. És l'hora de la política, del compromís, de la diplomàcia autèntica. Perquè el delegat se'n pugui sortir amb encert, cal però que des del Palau de la Generalitat li arribin orientacions polítiques clares, que la política exterior sigui sòlida i amb un objectiu nítid: explicar al món que els catalans exercirem el nostre dret a l'autodeterminació, agradi als altres països europeus o no.

De moment, tota la confiança. Té darrera la força de milers de ciutadans, que voten partits diferents, però obstinats a decidir el seu futur.