Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 8 de de juny del 2015 | 16:44
Opinió
Sara Prim
Periodista

CiU no són els pares

Quan jo era petita, no fa massa, havia de demanar permís per gairebé tot. Fins que no assolís la majoria d'edat hi havia una barrera gairebé impenetrable entre mi i la plena llibertat individual; els pares.

Qualsevol cosa que em fes il·lusió però que impliqués un cert grau d'independència i responsabilitat havia de passar inevitablement pel peatge paternal. Sortir fins (més) tard, anar a aquella festa major que implicava agafar un autobús nocturn, quedar-me a dormir a casa d'alguna tieta àvia llunyana on s'hi quedaven totes les meves amigues o marxar de cap de setmana per primera vegada sense la supervisió de cap adult.

Els anys, les negatives, les enxampades i els triomfs em van ensenyar a crear l'escenari ideal i el clima més favorable possible per aconseguir la resposta anhelada. Primer de tot, s'havia de saber quan fer la pregunta; preferiblement en moments de calma, raonablement poc després d'algun petit triomf, després d'una alegria encara recent en la memòria dels pares de la qual jo en fos responsable o, si més no, que afectés positivament el seu estat d'ànim.

Un cop triat aquest primer escenari, calia pensar en la pregunta. La pregunta! Això que ara sembla tan difícil de fer entre adults, aparentment, lliures i de ple dret. Dissenyar la pregunta idònia per aconseguir la resposta favorable. Fos quina fos, calia interrogar. I la resposta, encara que pogués ser més o menys negociada, havia de passar necessàriament pel 'sí' o pel 'no'.
El matrimoni més famós de la vida política, Convergència i Unió, no s'aclareix, no transmet aquest consens"
Qui no recorda aquella temuda frase "quan dic que no, és que no"? Tots hi hem passat i tots ens l'hem cregut, més o menys. Doncs ara resulta que un 'no' pot voler dir un 'sí'! I no sóc pas jo qui ho complica; el mateix Antoni Castellà, secretari d'Universitats i dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, així ho assegura. "Un no que vol dir un sí" ha dit, arran de la pregunta-trencaclosques d'en Duran. Un no crític poc esperançador, cosí germà d'aquell sí crític que posava de manifest que alguns havien llimat les exigències abans d'hora. Un 'no' que vol dir que es repensi la pregunta. Torna-ho a intentar i potser serà que sí. Pregunta-m'ho demà. O pregunta-li-ho a ta mare, que dirien els pares en conflicte, tornant a la infància.

L'actualitat política a casa nostra posa de manifest que el matrimoni més famós de la vida política, Convergència i Unió, no s'aclareix, no transmet aquest consens. La mare, que podria dir-se Convergència, va trigar molt temps a assumir-ho però finalment es va decantar pel sí; amb urnes, signatures i imputacions que no es cansen de recordar-nos. Ara, el pare, té el cor dividit; vol donar suport a un sí, però amb tants condicionants, supòsits i cauteles que es fa difícil creure que realment hi dóna suport. Un sí el més aigualit possible i amb una boca molt petita.
La consecució de les nostres llibertats com a individus i com a poble, depèn en gran mesura de la fermesa de qui les vol"
I quina és la solució per aconseguir aquestes llibertats? Tornar més tard, quan els pares s'hagin posat d'acord? Replantejar la pregunta? Quants escenaris més s'han de replantejar? Potser és més fàcil assumir que CiU no és cap matrimoni, ni molt menys pares de cap individu de ple dret. I si hi havia algun avi de Catalunya, recentment ha quedat ben retratat, ell i padrins, en comissions d'investigació.

Potser hem de començar-nos a creure que la consecució de les nostres llibertats com a individus i com a poble, depèn en gran mesura de la fermesa de qui les vol, dels camins que s'obren davant nostre i de, si convé, saber agafar les maletes i, unilateralment que dirien alguns, marxar. Que ja som grandets!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Sara Prim
Sara Prim
Periodista
Opinió · Política catalana
Ho estem complicant massa
Opinió ·
Reflexionem, si us plau
Opinió ·
La lliçó de l'SNP
Notícies relacionades
Indica publicitat