CiU, ERC, ICV i la CUP han de generar una política de comunicació contundent però també agressiva amb missatges clars a la ciutadania, com ja fa ara el PSC en certa manera i, amb més contundència, el PP i C's amb les seves mentides, deformacions i propaganda. Davant de l'ofensiva unionista hem de respondre amb una planificada línia argumental sobiranista. Prou ja d'aguantar personatges nefastos com el convers Enric Millo o l'Albert Lerroux Rivera.
Ambdós, amb un discurs ultranacionalista espanyol ─un descaradament de dretes i l'altre sota un fals progressisme─ intenten canviar la realitat i la majoria del nostre país col·locant una gran confusió entre la ciutadania.
Són molts els objectius que persegueixen, però sobretot en busquen un: voldrien transformar el president Mas en Juan José Ibarretxe. Tot i les diferències que separen Mas i Ibarretxe, ambdós són persones amb gran dignitat i ètica política, i cal agraïr a Ibarretxe la seva prova del cotó al Govern espanyol ─un test que ja van fer, anys abans, els nostres tres tenors: Manuela de Madre, Artur Mas i Carod-Rovira. L'Artur Mas d'ara, però, el president, no pot repetir l'estratègia morta abans de nèixer. Ja sabem que l'unionisme espanyolista té la majoria a les cambres espanyoles: no és pas aquest el camí a seguir.
Com molt bé diu el meu gran amic Ferran Requejo, arribarà el dia que caldrà trencar el marc constitucional, i en aquell moment, si algú ens ha de prendre el pèl, que no sigui Madrid sinó Catalunya. Efectivament, aquí tenim excel·lents perruquers que podren fer-ho. I és que hem arribat al punt en què el cinisme d'algun portaveu socialista, del PP i de C's, és tan gran que no entenc com no s'avergonyeixen de creure que la ciutadania de Catalunya som imbècils.
Cal trencar en perfecte ordre democràtic allò que calgui i explicar al país, a Espanya i al món, que els catalans no som imbècils"
En un moment en què patim una ofensiva per terra, mar i aire dels aparells de l'Estat, dels seus mitjans de comunicació, de les seves clavegueres, descaradament dels seus serveis d'intel·ligència (i tot dut a terme per funcionaris majoritàriament amb fons econòmics engreixats pels nostres impostos), se'ns demana que els catalans, que anem amb una sabata i una espardenya, i que actuem com a Boy Scouts, no articulem ni muntem ni organitzem cap estructura d'Estat.
Se'ns intenta debilitar els quatre eixos fonamentals de la nostra construcció nacional: ensenyament, mitjans de comunicació, policia i servei exetrior. Allò que volen els poders fàctics catalans del Círculo Ecuestre, dels Premis Godó, dels cercles de pijos, etc. és que ens lliurem, lligats de mans, a l'Espanya de sempre en la qual ells hi viuen perfectament acomodats i en la qual ells hi fan els seus negocis, llueixen les seves marques i on hi parlen entre ells en castellà porque hace fino.
Prou. Ha arribat el moment d'encarar la situació: cal trencar en perfecte ordre democràtic allò que calgui i explicar al país, a Espanya i al món, que els catalans no som imbècils.
