Sembla com si no poguéssim gaudir uns dies de l'espatarrant mobilització de l'Onze de Setembre que ja hem entrat en una espiral d'informacions sobre coalicions electorals a les properes eleccions europees. Informacions sovint interessades, filtrades amb tota la intencionalitat, sense cap fonament sòlid. Fum, fum, fum.
La mobilització de l'11 ha de ser un impuls cabdal, determinant, per afrontar un repte gegantí que tenim al davant i aquest no és altre que portar Catalunya a la llibertat fent una consulta el 2014. I aquest és l'horitzó que tenim al davant. Prou ambiciós de per si, prou complex com per ara distreure'ns amb coalicions hipotètiques i en algun cas, quimèriques. Preguntin a Duran Lleida què en pensa, preguntin.
Ara, avui, tenim un primer embat amb el debat pressupostari, amb uns pressupostos complicadíssims, tenallats pel Govern espanyol i que són el pretext d'aquells cínics que aferrats a la bandera de les retallades ignoren la sagnia que estan patint les finances catalanes fins a un extrem insostenible. Uns pressupostos que només es podran justificar si fan un esforç titànic en polítiques socials, per esdevenir els pressupostos més socials de la història de la Generalitat davant una crisi que fa estralls; si més no, en termes relatius front la dràstica reducció del pressupost global que ha imposat el Govern espanyol immers en una política de setge fiscal contra el país i les seves institucions.
No ens distraiem ara amb les eleccions europees, aquesta no és ara la prioritat. El que ara toca fer és recollir el testimoni de la ciutadania catalana"
I en paral·lel tenim l'obligació de seguir impulsant la consulta fins a fer-la realitat. Primer, definint data i pregunta. I tractant, alhora, de posar en evidència per enèsim cop que Madrid no és Londres i que no tenen cap mena de voluntat de diàleg i molt menys de pactar una consulta, el que ja han dit incomptables vegades per activa i per passiva.
No ens distraiem ara amb les eleccions europees o en qualsevol altra cita del calendari. Aquesta no és ara la qüestió i en cap cas és la prioritat. El que ara toca fer, amb determinació, és recollir el testimoni de la ciutadania catalana, de la històrica mobilització de l'Onze de Setembre, i fer tot el que està a les nostres mans i més per tal que els catalans puguin decidir el seu futur en una consulta el 2014.
Aquesta sí és la qüestió. Poder votar el 2014 en una consulta amb una pregunta clara, diàfana. Poder decidir el 2014 si volem ser o no un estat independent. Aquesta és la qüestió avui i per això es va mobilitzat una gernació l'11 de Setembre i aquest és el mandat electoral a recordar per si algú practica l'amnèsia selectiva. El 2014, a votar per la independència!
