Josep Cuní ha entrevistat Josep Antoni Duran i Lleida aquesta setmana. I aquest darrer, un tant deprimit, li ha respost clar i ha reconegut que, ara per ara, l'independentisme desperta molta il·lusió al país. Però també que ell, i d'altres, estan atrapats i en un embolic.
Ho estan perquè ja ningú no els fa cas a Madrid, i perquè a Catalunya se senten qüestionats: atrapats, doncs, per la seva pròpia societat i a una passa de ser rebutjats.
Per als sobiranistes les declaracions de Duran i Lleida ens han suposat un altre pas endavant: la tercera via de Duran no sols no existeix sinó que ha fracassat abans de posar-se en marxa. I aquell qui podria haver sigut el seu líder, en Duran, ha deixat clar que "ara, la feina principal consisteix a continuar treballant per a la consulta".
Duran i Lleida també a reconegut a l'entrevista que cal fixar la pregunta de la consulta d'immediat amb un acord de CDC, UDC, ERC i ICV --i si pogués ser-hi també el PSC, millor. Amb tot, el més positiu de les seves declaracions ha estat el reconeixement que no es pot dur el país a la frustració, que és el que està passant ara amb Espanya.
El que has de fer, Josep, és incorporar-te a la construcció del futur en la qual no hi sobra ningú: la creació d'un nou estat"
Crec, doncs, que el dret a decidir necessita persones com Josep Antoni Duran i Lleida, que surtin de l'embiolic i de sentir-se atrapats. El que has de fer, Josep, és incorporar-te a la construcció del futur en la qual no hi sobra ningú. La creació d'un nou estat, si així ho vol el poble de Catalunya, seria una oportunitat per a tots els homes i dones del país, el lloc on hi han de trobar el seu espai sobiranistes, confederalistes, federalistes i terceres vies (i també, per què no, els espanyolistes, ja que si guanya el sí, aquests hauran de saber perdre el referèndum i acceptar el resultat, tot posant-se a treballar per un nou país).
El nou país no sols ha de ser nacionalment lliure sinó que també haurà de ser l'origen de molts canvis: del desprestigi de la política, de la corrupció actual... Les elits poderoses hauran d'acceptar la voluntat de la majoria. La independència, si s'assoleix, serà per a canviar.
Duran ha dit a l'entrevista: "Passi el que passi, el meu capital polític estarà al servei d'aquest país". Així ho esperem tots.
Els lobbies, els "ponts aeris", la llotja del Bernabéu, l'aristocràcia de l'entorn Godó, el nacionalisme espanyol, l'Estat i les seves clavegueres no aturaran ni faran por a la societat catalana. Perquè aquesta ja ha emprès el camí amb il·lusió, i vol ser lliure i vol construir el seu futur: vol la seva visibilitat i normalitat.
