Ja fa temps que penso que el procés sobiranista ha de treballar especialment dos fronts: el sector econòmic i el sector internacional. El sector econòmic té facetes molt diferents, és cert. Una cosa són les petites i mitjanes empreses i els petits comerços del país, una altra les grans empreses amb seu a Barcelona, i una altra les empreses multinacionals amb delegacions importants a Catalunya.
Cada sector té una actitud diferent i caldria treballar per tenir previstes les respostes possibles als temors purament econòmics que manifesten alguns, malgrat les respostes que s'estan donant i difonent des de sectors sobiranistes especialitzats en el tema.
La consciència dels que hi entenen és que el sector econòmic, a la llarga, s'adapta sempre a les circumstàncies polítiques, a part dels avantatges econòmics evidents que hi hauria, com per exemple superar els entrebancs del corró de comunicacions mediterrani que porta més de vint anys de retard per l'administració de l'Estat Espanyol malgrat la prioritat marcada per la Unió Europea. Recorden el primer AVE Madrid-Sevilla del 1992?
Caldria, potser, una conferència internacional per tractar la qüestió. Tenim molta feina per fer"
El sector internacional també te facetes diferents. A Europa, les posicions oficials dels Estats, com és lògic, prioritzen el fet de mantenir-se al marge d'un procés que incumbeix un dels estats de la Unió ─i més ara amb la crisi econòmica a sobre.
Caldria, però, treballar el fet: només en el món occidental hi ha pendent la reivindicació sobiranista de realitats nacionals com Quebec, Escòcia, Flandes... etc. I en tots aquests casos el comportament democràtic dels Estats no té res a veure amb el tractament que l'estat Espanyol fa del tema, amb un marcat to imperialista. Caldria, potser, una conferència internacional per tractar la qüestió. En fi, que tenim molta feina per fer.
