I més encara: el poble de Catalunya, la seva majoria social i nacional, vol construir un Estat, i aquest el volen nou, que sigui capaç de superar les deficiències d'un Estat com l'espanyol, ple de xacres centralistes, polítiques i de corrupció que el caracteritzen.

Som a una altra pantalla de la vella política. A vegades penso que alguns sectors com el PSC, amb els quals fins ara hem caminat junts construint la democràcia i Catalunya, no s'adonen del gran canvi que s'albira.

Si aquests no són capaços d'adaptar-s'hi no sols perdran bous i estelles en les properes conteses electorals sinó que també poden perdre la seva centralitat nacional que tant ha ajudat a que aquest país no s'hagi trencat i hi hagi sigut un sol poble.
El que necessitem, amic Collboni, és que ajudis a construir la capital d'un futur Estat"
El partit dels socialistes de Catalunya, o allò que queda d'ell, de les seves estructures i aparells, no pot fer propostes com les de l'amic Jaume Collboni. L'alcaldable del PSC a Barcelona, home seriós i responsable, no pot deixar-se engolir pel passat i fer propostes antigues, superades i anacròniques com portar el Senat a Catalunya. No necessitem la cocapitalitat de l'Estat.

El que necessitem, amic Collboni, és que ajudis, junt amb totes les forces sobiranistes, a construir la capital d'un futur Estat, que serà Barcelona. Una ciutat que s'ha de transformar en la gran capital del sud d'Europa, cosmopolita, plural i oberta a tots els pobles de la Mediterrània i del món.

Siguem seriosos: pugem-nos a l'onada de la llibertat que s'ha creat a Catalunya. Els socialistes més intel·ligents que la part retrògrada de l'aparell del PSC, com és Collboni, han de ser capaços --juntament amb l'intel·ligent Miquel Iceta-- de pujar al tren de la llibertat de Catalunya.