Una onada democràtica ha capgirat la normalitat dels esdeveniments al nostre país i una il·lusió col·lectiva ha irromput amb una immensa força: podem aspirar a tenir un futur millor, més digne i més decent, per a nosaltres i sobretot per a les generacions futures.

L'excepcionalitat del moment també explica l'excepcionalitat de les actituds i els gestos de molts. Per exemple, l'actitud i el gest dels més de 300 professionals, de conviccions catalanistes i pensament progressista, que han promogut i signat el manifest Per l'estat propi, la cohesió i el progrés social. Una bona colla de persones que, convencionalment situariem a l'espai del centre-esquerra ─bastants d'ells implicats en les administracions del govern tripartit─ han decidit mostrar el seu suport "per tal que [Mas] pugui liderar aquest procés junt amb un ampli espectre polític i amb la força parlamentària i social imprescindible per avançar en la construcció d'un Estat propi que respongui a la suma de la tradició democràtica i europeista, i al consens social que han representat els governs democràtics de la Generalitat presidits pels seus predecessors".
El moment excepcional que vivim trenca motlles partidistes i barreres ideològiques"
Aquests, alhora, demanen al President que aculli les idees expressades en el manifest en qüestió i que responen, en paraules dels signants, al "model de l'Europa social en la que s'ha d'emmirallar l'Estat propi dels catalans i que, tenim la certesa, regiran l'acció de govern del President Artur Mas des del convenciment que, en la construcció de l'Estat propi per a Catalunya, l'ambició nacional i l'ambició social són dues cares de la mateixa moneda"

El moment excepcional que vivim trenca motlles partidistes i suposades barreres ideològiques. Persones que, en d'altres moments recolzaren les propostes polítiques del President Maragall o d'ERC o ICV, han decidit donar un pas endavant en suport del President Mas.

Vist des de CiU, tot plegat ens reafirma en algunes idees que estan en l'origen de CDC i UDC, com la defensa aferrissada del model social europeu des de sempre, fins i tot abans que molts que ara el reivindiquen, en el seu moment el denostaren per "reformista"; la necessitat d'enfortir un ampli espai polític democràtic, social i reformista que situés en el mateix nivell les aspiracions de plenitud nacional amb les ambicions de fer una societat més justa; la vocació de representar una àmplia majoria de la societat catalana, que necessariament, i des de sempre, ens ha abocat a defensar també els valors i les idees de les persones que a Catalunya es defineixen de centre-esquerra, majoritaris al nostre país.

I, finalment, també ens reafirma la convicció que les retallades, que dolorosament ha hagut de fer el Govern en aquests dos anys, en cap cas responen a una convicció ideològica, sinó a la caiguda dels ingressos fiscals com a conseqüència de la crisi i a la deslleialtat del Govern espanyol.