Tant Rajoy com de Guindos han descartat, en les seves compareixences de dissabte i diumenge, que s'imposin "condicions macroeconòmiques"; és a dir, que s'hagin d'estrènyer més el cinturó.

Tot i aquest advertiment, les previsions apunten a un augment de la recessió. Les perspectives resulten poc positives, segons el Govern espanyol, el pitjor escenari internacional provocarà una moderació del ritme d'expansió de les exportacions del 9% del 2011 al 3,8%. El consum privat es contraurà un 1,4% per la caiguda de l'ocupació i l'evolució de la renda disponible al finalitzar el 2011 en negatiu (-0,1%).
Els Comptes Públics incompleixen totes les inversions que ens correspondrien en base a l'Estatut"
Les dades del Govern espanyol apunten que, del costat de l'oferta, la inversió es pot contraure un 6,9%. L'Executiu també preveu una contracció econòmica de l'1,7% del PIB al llarg de l'any, el FMI la situa en el 1,8% i els càlculs de Brussel·les apunten a una recessió de l'1,5%. Davant d'això Rajoy i Montoro han dissenyat els pressupostos més austers de la democràcia. La situació resulta molt complicada, però han estat els governs espanyols els que ens han portat fins a aquí i els que han preparat uns comptes públics que com a país no ens tenen en compte i això no és de rebut.

Els Comptes Públics ignoren Catalunya i no la tracten adequadament perquè incompleixen totes les inversions que ens correspondrien en base a l'Estatut, concretament a la disposició addicional tercera. Com sempre es dóna un greuge comparatiu. La negativa del PP a aprovar les esmenes de CiU demostren que aquests Pressupostos no són útils per a Catalunya ni ajuden el nostre país a sortir de la crisi.

Per aquests motius resulta imprescindible el Pacte Fiscal, així quedarà clar que Catalunya, que només té sobirania sobre les despeses, també ha de ser sobirà sobre els ingressos. Aquests Comptes s'acaben en sis mesos i això ha estat un greu error del PP que va retardar-los al màxim per intentar guanyar unes eleccions a Andalusia.