El ministre d'Afers Exteriors fa una gran intervenció parlamentària, exactament la que ja fa tres setmanes que hauria d'haver fet el president del Govern just després de demanar el rescat del sector bancari. La intervenció i el debat parlamentari que no ha fet perquè no té ni els coneixements ni la seguretat que el seu ministre d'Exteriors, durant 16 anys membre del Parlament Europeu.

Em toca intervenir en nom del meu grup. El consell europeu del 28 i 29 de juny ha de ser fundacional o la zona Europa farà aigües. Sembla que la cancellera Angela Merkel comença a veure que el projecte europeu està prop del precipici: tants cops Europa ha tingut un nou impuls quan estava prop del precipici! Necessitem una Europa política – amb més control democràtic─ que suposi una unió financera.
Aquesta Europa forta que pot néixer suposarà la cessió de sobirania dels Estats membres. Suposarà caminar cap a l'Europa federal"
Necessitem impostos d'àmbit europeu, taxa de transacció bancària per deixar la City de Londres amb els peus a ratlla, necessitem mutualitzar les càrregues del dèficit a través dels eurobons, necessitem un Banc Central Europeu que faci front als problemes del deute públic i del deute privat, necessitem organismes de supervisió europeu, agències europees de qualificació, unió bancària...

Necessitem tot això i per ara mateix. Si tot es fa possible, naixerà una nova Europa. Si no, s'haurà enfonsat el projecte europeu. Ho necessitem per ja, per la setmana que ve. L'esborrany de treball –allò cuinat pels alts funcionaris─ de la cimera comunitària invita a un cert optimisme. El partit socialista ha votat que sí després d'escenificar una abstenció si el govern no incorporava compromisos a favor del creixement econòmic. Exactament el mateix que, a la mateixa hora, estaven fent els seus col·legues alemanys en el Bundestag. Coordinació europea, olfacte de Pérez-Rubalcaba, bons consells i orientació del diputat Juan Moscoso.
Les sobiranies són compartides, totes. L'estat-nació napoleònic ha mort"
Aquesta Europa forta que pot néixer per supervivència en una setmana suposarà la cessió de sobirania dels Estats membres. Suposarà caminar cap a l'Europa federal. És curiós veure com les intervencions d'alguns diputats són contràries a aquesta cessió de sobirania, des dels comunistes fins als nacionalistes gallecs i el foralista navarrès. Un cert tast a carlisme del segle XXI contra las idees de la integració europea.

Nosaltres som partidaris de la cessió de sobirania i de començar a dir les coses pel seu nom: les sobiranies són compartides, totes. L'estat-nació napoleònic ha mort. Aquesta setmana s'han complert els sis primers mesos del debat d'investidura. Alguns al PP observen amb preocupació els llargs silencis del primer ministre. Els aznaristes recorden que per ser president del Govern no cal ser diputat. I ells, molts britànics, recorden que Margaret Thatcher va sortir per la votació interna del grup parlamentari i que, sense eleccions, el seu lloc va ser ocupat per John Major.