Vaig conèixer Jorge Fernández Díaz fa molts anys: era un home que havia mamat el franquisme però que va entendre que, per sobreviure, era necessari fer-se demòcrata. A contracor, va acceptar el joc democràtic amb un catalanisme poruc i domèstic. Fernández Díaz també va ser un tarradellista de conveniència.
Quant a la seva vida personal, quan jo el vaig conìxer Fernández Díaz era un liberal. Els aires de la democràcia li sentaven bé i va decidir disfrutar de la situació. Després, en els 23 anys de pujolisme, Fernández Díaz va anar acumulant bilis: la immersió lingüística, el model educatiu, TV3, la policia catalana integral... el seu fetge ja no podia més. I tot es va precipitar en l'etapa d'Aznar, en la qual els neofranquistes van poder respirar.
Però en el pacte del Majestic dels seus companys de partit amb CiU, Fernández Díaz va tornar a acumular bilis de nou i va començar a canviar la seva vida personal, que va evolucionar d'un cert liberalisme a convertir-se en un legionari dogmàtic de l'església de Rouco Varela, la COPE i 13TV.
Fernández Díaz promou comandaments per criteris polítics i nacionalistes espanyols, i no per criteris professionals"
Amb Rajoy, Fernández Díaz va aconseguir la il·lusió de la seva vida: prendre el comandament dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat (CFSE) com a ministre, i fent extracció dels anys passats --i els canvis generacionals-- Fernández Díaz va creure que els CFSE eren la guàrdia pretoriana de la dreta, del règim i, naturalment, del patriotisme nacionalista espanyol.
Tot això ha provocat que als CFSE hi hagi crescut un fort malestar, sobretot entre els sectors progressistes. Aquests sectors són Policies i Guàries Civils que veuen amb estupefacció com el ministre Fernández Díaz promou comandaments per criteris polítics i nacionalistes espanyols, i no per criteris professionals. Fernández Díaz també obliga els membres policials a assistir a actes religiosos sense tenir en compte l'aconfessionalitat de la Constitució espanyola.
Els 'Fernández Díaz', els 'sorayos'... etc., seran els culpables que el PP s'estimbi a les properes eleccions generals"
Potser el més greu de Fernández Díaz és com ha usat els serveis d'informació i unitats especials de la Policia Nacional per a operacions de desestabilització i guerra bruta contra els adversaris polítics i, més en concret, contra les institucions catalanes i el sobiranisme en particular.
Ara, quan els populars veuen que s'acosta l'ocàs del seu projecte, intenten per tots els mitjans --usant policies i clavegueres-- frenar el moviment popular i, per fer-ho, han creat la Llei de Seguretat Ciutadana que suposa tornar, en part, a la llarga nit repressiva del franquisme.
Fernández Díaz amb la seva incompetència, i manca de diàleg i consens impossibilita una nova llei de seguretat que sí que és necessària, però que no s'ha de fer amb aquests autoritarismes. Els Fernández Díaz, els sorayos... etc., seran els culpables que el seu partit, el PP, s'estimbi a les properes eleccions generals.
