Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 18 de de novembre del 2014 | 19:00
Opinió
Pep Martí
Llicenciat en Història i periodista

La derrota del neofranquisme

El que s'ha anomenat com a caverna, brunete mediàtica o com el Tea Party espanyol, estretament vinculat al nucli dur del Partit Popular, especialment el madrileny, es va anar conformant els anys noranta i ha esdevingut un potent bloc de poder polític i mediàtic al cor de l'Estat.

Definir-ho com aznarisme és força apropiat, ja que no s'entén sense la figura de José María Aznar, el seu mandat de vuit anys i, després, el lideratge ideològic que ha continuat exercint sobre el seu partit des del laboratori de la FAES. El 9-N ha suposat una derrota contundent de tot aquest bloc que aplega de l'ala dura del PP a l'univers mediàtic que té en l'exdirector d'"El Mundo"el seu gurú, passant pel búnquer econòmic i judicial, i els residus nacionalcatòlics de l'Església.

L'aznarisme no ha tingut gaires complexos a l'hora de mostrar-se com a realment dretà i conservador. Tan sols una retòrica fictícia (les apel·lacions al "centro reformista") i algunes cites enganyoses de Manuel Azaña pretenien embolcallar el producte. La seva hegemonia va ser possible gràcies al desgast i a la munió d'escàndols que van aterrar el Govern del PSOE.
L'autoritat de l'Estat està pel terra i el 9-N ha acabat per posar en qüestió un poder desprovist de tota legitimitat ètica"
La dreta aznariana no va voler tan sols alternar-se en el poder amb l'altre gran partit del sistema, sinó que va arribar amb la voluntat de reescriure la història i el relat de la tan mitificada Transición. El neofranquisme sabia que en els pactes "transitius" havia hagut de fer concessions doloroses. El Títol VIII de la Constitució va ser vist per aquest sector com una derrota. L'aznarisme és, sobretot, la voluntat de recuperar el terreny perdut per part dels sectors quasi sempre dominants a l'Estat.

L'hegemonia ideològica va estar facilitada per un lideratge feble des de l'esquerra i un pactisme tacticista des del catalanisme. Quant a la concepció d'Espanya, a més, els corrents unitaristes mai han deixat de ser dominants dins del PSOE. Ara, però, la correlació de forces podria canviar.

L'allau d'escàndols ha mostrat una dreta espanyola tal com és i deixa els principals excol·laboradors d'Aznar fora de joc. En realitat, aparèixer com a reaccionaris no és una cosa que neguitegi gaire els exponents del PP. Però que se'ls vegi com a suposats corruptes o encobridors sí que fereix la imatge de "caballeros recios" que volen donar. L'autoritat de l'Estat està pel terra i el 9-N ha acabat per posar en qüestió un poder desprovist de tota legitimitat ètica.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Pep Martí
Indica publicitat