Dimecres 22 de gener, en el primer Ple de l'any, des de les files del Partit Popular m'envien el missatge que el cap de setmana de la convenció del PP a Barcelona serà l'escenari ideal per llançar una proposta "espectacular" de pacte fiscal i de nova relació Catalunya-Espanya.
Arribo a pensar si han vist un tros de cel enmig de tanta boira i estan a punt de llançar una proposta atractiva que pot descol·locar la dinàmica actual de la política catalana (la força del partit del sí). Faig arribar el missatge a qui correspon.
Després va arribar el divendres i el dissabte: res de nou, tot molt galàctic, quasi insultant. Aquesta gent ve a Catalunya convençuts de les seves mentides.
Aquest cap de setmana "estratègic" del PP a Barcelona ha resultat esperpèntic"
El president gallec Feijóo ha vingut a dir que això és el peronisme on tots pensem diferent però tots hem pactat per perpetuar-nos al poder. No ha estat la frase més citada, però per mi sí una de els més ofensives. Catalunya és una societat democràtica que vol decidir lliurement el seu futur a les urnes.
El peronisme sempre fou molt estimat pel franquisme, aquell sindicat vertical de repartiment de prebendes sense democràcia. Un gran puff, aquest cap de setmana "estratègic" del PP a Barcelona ha resultat esperpèntic.