Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 21 de de setembre del 2015 | 07:59
Opinió
Jordi Porta

La llei i la democràcia

L'argument fonamental dels contraris al procés cap a la independència de Catalunya és el de respecte a la llei. Fem un breu repàs històric de com ha respectat la llei l'Estat Espanyol.

Barcelona ·

Consell de Castella a Felip V (1715)

"borràndoles de la memòria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antigues abolides constituciones, usàticos, fueros y costumbres, si no cedent en benefició de V. Mj. Porqué de otra forma se seguirà que se irrite el ànimo, siempre que se acuerden el nombre de sus primitivas llibertades"


Nova Planta (1716):

"Justo derecho de conquista" "la autoridad real quede por encima de la ley i que la Monarquia recupere la potestad de dispensar gracias y oficios, y la de tributar sus vasallos al modo justo que le pareciere"


Instruccions secretes enviades al corregidors (1717)

"pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga en efecto sin que se note el cuidado"


Gabriel Rojas (1734);

"Lo que conviene al servicio de V.M. y al verdadero bien de aquellos naturales, es procurar se olvide todo lo que fueron, y que aquel gobierno se uniforme en cuanto fuere posible a el de todas la provincias de V. Majd."


Comte de Floridablanca (1780)

"el catalán en mi dictamen es un caballo de buen servicio, que tira. Sin embargo, da muchos bocados y coces y necesita estar siempre con el aciar (mordassa)o el palo encim


La Mancomunitat de Catalunya. (1917).

Fou el resultat d'un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d'atribucions força limitades. Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de La Mancomunitat, així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristal·litzà en les Bases de Manresa (1892) —articulació d'un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d'òrgans d'autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista (1901) i la Solidaritat Catalana (1907), ambdues d'adscripció catalanista

.

La dictadura del General Primo de Rivera, (1923) .

Pel decret, anomenat de Repressió del Separatisme, hom sotmetia als tribunals militars els atacs a la unitat de la pàtria i prohibia l'ús de la bandera catalana, i també del català, en les corporacions públiques del Principat



La república catalana. (1931)

El dia 14 d'abril de 1931 Francesc Macià, després del resultat de les eleccions del 12 d'abril, proclama la República Catalana dins d'una república federal espanyola. El 2 d'agost del mateix any va ser aprovat l'estatut d'autonomia, anomenat de Núria, que obtingué un 99 % de vots favorables. L'estatut aprovat finalment per les Corts espanyoles el 9 de setembre de 1932, després de l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo, retallava i aigualia clarament el projecte de Núria.



La Guerra civil (1936-39)

L'aixecament del general Franco i la guerra civil va servir perquè els feixistes es fessin  amos de la situació. La repressió franquista sobre la societat catalana molt castigada per la guerra va tenir tres fronts perfectament definits: el polític, el social i el cultural i lingüístic i la repressió va durar 36 anys-



La mort del General Franco (1975)

Una nova situació política. L'acció de l'oposició popular havia erosionat de tal manera el règim franquista que va fer-ne impossible la perpetuació.

Tot i així el govern espanyol controlà el procés transicional i finalment els franquistes i antifranquistes  arribaren a promoure una reforma sense ruptura amb un punt d'arribada: teòricament un estat de dret i democràtic, però l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981 ja va tenir efectes radicals sobre el disseny de l'Espanya de les Autonomies, Se'n derivà la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA) que començava a desvirtuar importants articles de la Constitució.



Intent de nou estatut d'autonomia (2006)

L'any 2010 el Tribunal Constitucional havia tornat a retallar l'Estatut que s'havia aprovat, no només al Parlament de Catalunya sinó també a les  Corts Espanyoles tot i rebaixant-lo. Com a conseqüència d'aquest fet es va convocar la manifestació del 10 de juliol del mateix any, la primera amb molta mobilització que es repetirà en els anys posteriors reclamant el dret a l'autodeterminació i la independència de Catalunya.

Situats aquí i amb tot aquest recorregut, poden esgrimir el respecte a la llei en contra de la voluntat democràtica expressada pels ciutadans del nostre país?



Jordi Porta
President de la Fundació Enciclopèdia Catalana

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jordi Porta
Jordi Porta
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política catalana
Les maniobres per desviar l'atenció pública
Opinió · Política catalana
Del carrer a les nostres institucions
Opinió · Política catalana
Els poders públics i la societat civil
Opinió · Política
Democràcia i respecte a la Constitució
Opinió · Política
Probable nou estil polític repressiu
Opinió · Política catalana
Endavant i mantinguem la dignitat
Indica publicitat