Actualment, mentre duri el procés de la "negociació" del pacte fiscal-concert econòmic, una escenificació de fet fictícia per la seva manca de realisme, ens trobem en la transició entre les dues fases esmentades. La fase de la independència començarà quan estigui clarament presidida pel canvi de lideratge, quan passi de la societat civil a les institucions polítiques, especialment, al Govern.

A partir d'ara és l'hora de la professionalitat. El futur estarà ple d'il·lusió interna i de dificultats externes. Però cal tenir present un perill addicional: que sorgeixin dificultats internes dins dels mateixos sectors que a Catalunya donen suport a la independència del país, divisions basades en el ritme del procés i les estratègies a implementar.

De moment cal arribar al final de la "teatralització" de la manca d'acord en el pacte fiscal. Es tracta d'un procés, tanmateix, que s'ha de resoldre en un termini més aviat reduït, abans de Nadal, posem per cas. No podem estar mig any representant aquesta ficció. Mentrestant, es pot començar ja a treballar el procés d' internacionalització, un aspecte clau del projecte. Per aconseguir ser un estat d'Europa, no n'hi ha prou amb tenir una majoria social interna.
Quan un té molta pressa acostuma a pensar ràpid i malament. Si es precipiten divisions, serà com oferir un regal preciós als adversaris"
Per un procés eficient, amb visibilitat i amb una rotunda legitimació democràtica, el lideratge general del procés correspon al Govern de la Generalitat i al seu President. Un lideratge que cal que compti amb un clar suport parlamentari, dels ajuntaments, dels partits catalanistes i de la societat civil.

Les preses són comprensibles en la població, però no en els professionals de la política. Cal posar molt rigor en els objectius parcials a anar aconseguint, en els procediments i en les aliances. El ritme ha de venir en funció del rigor i dels avenços, no a l'inrevés. Quan un té molta pressa acostuma a pensar ràpid i malament. Si es precipiten divisions en els sectors independentistes serà com oferir un regal preciós als adversaris que tracten i tractaran amb contundència d'impedir una Catalunya independent.

El posicionament rotund en l'objectiu final ha de combinar-se amb fulls de ruta congruents entre institucions, partits i societat civil. Des de la societat, cal mantenir tota la pressió al Govern per la constitució d'un nou estat català a Europa, però també cal que tots seguim el seu lideratge. Catalunya ha estat 300 anys sota domini espanyol. El més important és no cometre errors, no equivocar-se en el temps que resta, previsiblement curt en termes relatius, per aconseguir la llibertat del país i la dels seus ciutadans.