Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 15 de d'abril del 2016 | 09:47
Opinió · Llengua
Jaume Marfany
Filòleg

Koiné... El castellà llengua oficial?

Per començar, és cert que el terme oficial no és cap garantia de la recuperació i de la normalitat de la llengua catalana. En tenim força, d'exemples de països que, malgrat especificar clarament quina és la llengua oficial del país, això no ha servit ni per millorar-ne 

l'estatuts ni tampoc per normalitzar-ne l'ús quotidià i habitual. Segurament no en som del tot conscients del que representa el terme oficialitat o cooficialitat i això és el que provoca que amb massa tranquil·litat, però també amb massa inconsciència, atorguem estatuts a les llengües sense aturar-nos a pensar quines en poden ser les conseqüències. En aquest cas, com en molts d'altres, el nom és molt important.

A més, sembla que els catalans siguem uns especialistes a complicar les situacions. Així, ens llencem a demanar que el castellà també sigui llengua oficial en la nova República catalana. Alguns, ho sabem, ho demanen per simples interessos electorals. Altres per ignorància del que això també representaria.

Si finalment la Constitució de la nova República contemplés l'oficialitat del castellà, l'equipararia en drets i deures a l'altra llengua oficial i pròpia del país: el català.

Aquesta doble oficialitat constitucional dificultaria, sense cap mena de dubte, el desenvolupament i l'aplicació de les mesures que necessita imprescindiblement el català per tal de superar definitivament la situació actual i esdevenir, no només la llengua de les institucions i de l'administració, sinó també la llengua comuna d'ús habitual i quotidià al país.

La llengua catalana necessita de manera urgent aquestes mesures que només poden arribar des d'un Estat independent. Unes mesures que no podrien ser aplicades si el castellà tingués el mateix rang oficial que el català.

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem solucionar la situació de marginació de la llengua catalana, cada vegada més accentuada, en el món de la justícia?

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem modificar els centenars de decrets i lleis que ara mateix requereixen l'ús del castellà en el món comercial, en el món socioeconòmic?

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem canviar la minorització que pateix la llengua en el món audiovisual on, per exemple, l'oferta televisiva ha caigut per sota del 20%, amb tendència a anar baixant?

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem integrar lingüísticament la població immigrada que ara mateix han fet augmentar el percentatge de residents a Catalunya que mai no diuen ni una paraula en català? Un percentatge que era d'un 14,2% l'any 2003, un 19,5 el 2008, i que el 2013 s'ha situat en un alarmant 25%.

El nom sí que fa la cosa. Jurídicament parlant, el fet que la Constitució declarés el castellà llengua oficial seria interpretada per les sentències dels tribunals com a fonts de nous drets a favor d'aquesta llengua, tant des de l'àmbit administratiu com des de l'àmbit col·lectiu i individual dels propis parlants.

Us recomano la lectura d'un excel·lent i documentat treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat "L'oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques" (El podeu trobar a Internet). En aquest intens estudi de més de 160 pàgines, en primer lloc fa un repàs a la noció d'oficialitat i d'altres concepte que qualifiquen l'estatus jurídic de les llengües. En aquest sentit, la conclusió és que l'oficialitat, com a concepte jurídic, és un terme que connecta la llengua directament amb l'Estat. En canvi, l'ús d'altres termes —llengua originària, llengua equiparada, llengua comuna, llengua principal o, fins i tot, llengua pròpia—, d'acord amb l'anàlisi comparada, es troben força allunyats d'una concepció d'estatalitat.

En aquest mateix treball, podreu trobar també una molt interessant anàlisi del contingut i de les implicacions de l'oficialitat en nou estats occidentals i, finalment, després de les conclusions, un imprescindible annex en forma de taula sobre les implicacions de l'oficialitat si només hi ha una sola llengua oficial o si n'hi ha dues o més de dues.

Simplement fent un repàs d'aquesta taula ens podrem adonar de les greus conseqüències que tindria per la llengua catalana el fet d'incloure també el castellà com a llengua oficial del nou Estat.

La conclusió a la qual arribem és força òbvia: l'únic que no ens podem permetre és que el castellà sigui llengua oficial en el nou Estat català independent. A partir d'aquí s'obren multitud de solucions, un ampli ventall de possibilitats que permetin que la llengua castellana tingui una categoria de llengua equiparada o de llengua preferent, que vindria regulada en el pla legal, pràctic i simbòlic per garantir uns determinats drets lingüístics individuals. Un ampli ventall que pugui garantir els drets lingüístics de totes les llengües que es parlen a Catalunya



Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Jaume Marfany
Jaume Marfany
Filòleg
Opinió · Política catalana
Judici al procés d'independència
Opinió · Política catalana
2016: Un resum independentista
Opinió · Política
La deriva vergonyant del PSC
Opinió · Política catalana
Del somriure a la decisió i el coratge
Opinió · Política catalana
Culminar el procés
Opinió · Política catalana
Enguany més que mai. A punt!
Opinió · Política catalana
Per un procés constituent, participatiu, inclusiu i transversal
Notícies relacionades
Opinió · Comunicació
Tribuna.cat, quinze anys de servei al país
Opinió · Política catalana
El respecte a la llei
Opinió · Política
Incredibilitat
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Política catalana
Ara l'Estat no té un "Tarradellas"
Opinió · Política catalana
Orgull i satisfacció
Opinió · Política catalana
Jo acuso Sr. Eugeni Gay
Opinió · Política catalana
Més que el COM, el PER QUÈ.
Notícia · Llengua
La Plataforma per la llengua crea una app per tal de poder valorar l'ús del català als comerços
Opinió · Política catalana
Els deures del PDeCAT
Indica publicitat