Avui el Conseller Ramon Espadaler ha complert amb diligència la seva compareixença al Parlament i, amb valentia política, ha defensat el Departament, el cos de Mossos d'Esquadra i la presumpció d'innocència de 8 dels Mossos del malaguanyat operatiu fallit a Ciutat Vella.
Què passa, però, al cos de Mossos d'Esquadra? Quins problemes té el model policial català? Quina implicació hi té la classe política, la societat civil i els sectors socials emergents o alternatius?
Què hem fet malament políticament i durant tots aquests anys en la construcció de la nostra policia nacional? Hem tingut sentit d'Estat? Hem explicat prou al país què significa tenir un model propi de policia?
En aquests darrers anys la Policia de Catalunya ha fet una tasca regular positiva, tot i la manca d'efectius humans i materials. I amb l'inconvenient afegit de no comptar amb un Estat propi al darrere i els seus aparells corresponents, amb les possibilitats que un Estat compta quant a connexions amb d'altres cossos europeus i internacionals.
Però també hem tingut grans fracassos: la plaça Catalunya amb el 15-M, l'encerclament del Parlament i l'espectacle posterior..., la vaga general amb manca d'informació d'intel•ligència, la necessària reestructuració de la BRIMO (els antiavalots), i ara altres incidents que ens obliguen, ens agradi o no, a encendre les llums vermelles, tot i reconèixer que hi ha interessos de les clavegueres de l'Estat en desprestigiar la nostra policia.
Però això no ha d'impedir d'obrir un discret debat sobre el passat, el present i el futur de la construcció de la nostra policia i dels seu model. Tenen la formació necessària els Mossos? Compten amb la planificació necessària? Tenen els efectius que necessiten? Hi ha els comandaments que calen? I la direcció dels Mossos, té el lideratge del cos?
Els cossos i forces de seguretat de l'Estat es resdespleguen a casa nostra en contra del nostre model policial i de la seva voluntat d'ésser la Policia Nacional de Catalunya"
Aquestes i moltes preguntes més estan a l'aire i no poden seguir-hi allà per molt temps més. Els sectors interessats s'han de posar a treballar, a reflexionar i a planificar.
També és necessari que la nostra societat abandoni els complexos del passat i generi persones amb vocació i voluntat d'Interior: cal formar-los aquí i a fora. No pot seguir la improvisació i el criteri que tothom és vàlid, un criteri que s'ha demostrat, en la majoria dels casos, ser un fracàs.
Durant la transició democràtica glorificada ens vam equivocar, segurament, en acceptar que la nostra policia assolís el nom de 'Mossos d'Esquadra' en comptes de 'Policia Nacional de Catalunya'. Què ha passat? La societat i els mitjans de comunicació, quan es refereixen als Mossos, així els qualifiquen, i el Cuerpo Nacional de Policía (CNP) és la Policia, en singular. I així hem estat enviant un missatge al subconscient col·lectiu sobre qui és la policia de veritat. No podem esperar més: la transició nacional ens obliga a clarificar i més quan hi ha una ofensiva de l'Estat i quan els cossos i forces de seguretat de l'Estat es resdespleguen a casa nostra en contra del nostre model policial, de la nostra policia i en contra de la seva voluntat d'ésser la Policia Nacional de Catalunya.
Els 17.000 homes i dones dels Mossos i els milers de les policies locals (més de 25.000 efectius a Catalunya) necessiten clarificació i suport.
El Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), en els propers dies, farà una modesta aportació fent públic el document CEEC nº6 amb el qual intentarem fer una primera aproximació a la situació actual de la nostra policia, i amb el qual també oferirem propostes de cara el futur.
