Al llarg de tota la setmana l'historiador Josep Pinyol analitzarà, a través de quatre articles, les possibles coalicions del futur Govern català i les seves conseqüències per a l'objectiu sobiranista del país. Heus ací la primera entrega: El poble català ha donat un suport excepcional a les forces que s'han compromès a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. A les eleccions del 25-N el poble ha elegit 87 diputats partidaris del plebiscit, en contra de 28 que s'hi posen i de 20 que la condicionen a l'autorització del Govern espanyol. Aquest resultat extraordinari té força moral, perquè s'ha assolit amb una participació del 70% dels ciutadans amb dret a vot, després de la brutal campanya basada en la por, portada a terme per l'Estat Espanyol i la brunette mediàtica.
Ara, el poble català necesita un govern excepcional amb l'entrada de destacades personalitats del moviment sobiranista. Un govern que neixi sota evocació dels "Quatre Presidents" que l'any 1901 van portar a la victòria a la primera candidatura catalanista de la història. Avui, aquestes personalitats es troben, per exemple, a Òmnium Cultural, presidida per una professora emèrita de política econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona. N'hi ha moltes d'altres d'aquest mateix nivell.
El futur govern tindrà una tasca difícil: convocar un referèndum d'autodeterminació mentre gestiona una Generalitat intervinguda de facto. Molt difícil per la dura realitat catalana: 800.000 aturats, milers de famílies que s'han d'alimentar amb les tones de menjar recollides pels voluntaris del Banc d'Aliments, desenes de milers de famílies amenaçades de desnonament, etc. Perquè la Generalitat està intervinguda de facto i no pot administrar els impostos que paguem els catalans per afrontar.
Un govern excepcional demostraria al milió i mig de persones que van participar en la manifestació que el seu esforç va valer la pena"
El nou govern és difícil de formar per la fragmentació de la cambra. ERC no vol aparèixer com a crossa de cap altre partit , ni com un partit frontissa al qual només l'interessen els càrrecs. Amb els antecedents del pacte amb CiU als anys 80 ─un pacte que gairebé porta ERC a la desaparició─ i dels governs tripartits amb el PSC ─que li van provocar la patacada electoral de 2010─ és una opció comprensible. Tanmateix, ser alhora el suport del govern i el cap de l'oposició també té altíssims riscos de contradiccions insalvables.
Un Govern de CiU continuïsta amb només 50 diputats serà feble. Es veurà abocat a administrar el "dia a dia", tal com preveu i prioritza Duran i Lleida. Serà un govern a mans del Govern espanyol en una Generalitat intervinguda, amb un dèficit estructural per l'espoli fiscal i sense accés als mercats de crèdit. Les grans esperances de la manifestació de l'Onze de Setembre s'aniran diluïnt. La dura realitat econòmica portarà a la confrontació social. Amb un govern feble, de manera inevitable, l'objectiu del referèndum vinculant es reduirà a una consulta "consultiva" amb una participació que no es podrà comparar amb la de les eleccions del 25-N.
Un govern excepcional és possible! Només cal que el govern encapçalat pel President Mas incorpori destacades personalitats independents vinculades a les entitats i sindicats que han convocat les mobilitzacions del 11-S i del 14-N. Un govern que, a més del suport primordial d'ERC, busqui els màxims suports possibles de totes les forces compormeses amb el referèndum, que és la manera de no provocar contradiccions insalvables amb el primer partit de l'oposició.
Aquest Govern fort del President Mas faria esclatar les més altes esperances. Restabliria la confiança del poble català en els seus dirigents polítics i en el nostre futur. Mantindria l'entusiasme nacional i ampliaria la majoria social pel referèndum. L'entusiasme i l'esperança li permetria plantar cara al Govern Espanyol i guanyar el respecte internacional per la causa catalana.
Els ciutadans han de tenir la confiança que, quan Catalunya sigui lliure, tornarà a ser la 'Terra de Treball' que sempre ha estat"
Les personalitats independents garantirien el trencament de la inèrcia continuista. Evitarien que en el dia a dia no passés a segon terme l'objectiu central de la convocatòria d'un referèndum. Per començar aquesta composició excepcional certificaria davant de l'opinió pública que els pressupostos de 2013 són els més justos possibles d'una Generalitat econòmicament intervinguda. Quedaria clar que les retallades no responen a interessos conservadors, sinó que són imposades per l'Estat espanyol.
En definitiva, la formació d'un govern excepcional d'ample espectre marcaria un punt d'inflexió en la història de Catalunya. Demostraria al milió i mig de persones que van participar en la més gran manifestació de la història que el seu esforç va valer la pena. Mostraria als participants a la vaga general i a les grans manifestacions del 14 de novembre que el nou Govern està al seu costat, encara que el seu poder serà molt limitiat perquè la Generalitat està intervinguda.
Però la seva composició plural farà palès que l'objectiu prioritari del nou Estat català serà que l'atur disminueixi per sota del 10%, el nivell dels petits estats d'Europa. Tots els ciutadans del nostre país han de tenir la confiança que, quan Catalunya sigui lliure, tornarà a ser la "Terra de Treball" que sempre ha estat.
