Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 3 de de juliol del 2014 | 19:08
Opinió
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats

No imposar, no impedir

Diria que cada vegada és més evident que en els propers temps serà més rellevant allò que esdevingui a partir del 10 de novembre que no pas estrictament allò que acabi passant el 9 de novembre.

Tot apunta que, malgrat l'esforç polític i legal que es farà des del Parlament i el Govern per tal que la consulta compromesa i acordada es pugui celebrar en la forma i en la data previstes, el Govern de l'Estat presentarà recurs davant el Tribunal Constitucional que procedirà, automàticament, a suspendre el marc legal català el qual ha d'emparar la consulta. I que en aquestes condicions, legals i polítiques, sembla difícil que la consulta es pugui celebrar finalment, tal com la majoria parlamentària catalana s'havia compromès.

En qualsevol cas, si efectivament es confirma aquesta possibilitat caldrà esperar que la resposta catalana al bloqueig de l'Estat espanyol sigui també acordada, pel cap baix, pel conjunt de les forces polítiques que a finals de l'any 2013 es posaren d'acord en relació a la pregunta a plantejar i la data a celebrar la consulta. La unitat en la resposta serà condició imprescindible per a continuar fent un camí que té un ampli i plural suport popular i una majoria política molt sòlida que el sustenta.

Una unitat que no només ha d'abastar els independentistes sinó que ha de ser compartida per tots aquells que defensen el dret democràtic dels catalans a decidir el seu futur. I tant de bo aquesta resposta no sigui només compartida pels signants d'aquells acords sinó també que es converteixi en una nova oportunitat per tornar a pujar al carro a tots els diputats socialistes.
La unitat en la resposta serà condició imprescindible per a continuar fent un camí que té un ampli i plural suport popular"
És justament en l'exigència de consultar democràticament els catalans quin estatus polític desitgen per a Catalunya, on rau la força moral de la causa catalana. Hom pot discutir sobre la idoneïtat o la viabilitat o l'oportunitat d'una Catalunya independent; i hom pot discutir sobre si encara existeixen fórmules que permetin a Catalunya compartir sobirania i estat amb el conjunt espanyol. Però no es pot ja discutir si els catalans hem de ser consultats sobre el nostre futur polític. Certament aquelles són discussions que encara no hem tingut de manera seriosa i informada, en la mesura que encara no hem resolt l'exercici del nostre dret a decidir.

Tot sovint, quan fem la comparació entre allò que s'esdevé a Catalunya i allò que s'esdevé a Escòcia, i admirem la discussió al Regne Unit, cal que repetim que allò que permet una veritable deliberació democràtica, informada i seriosa sobre el futur d'Escòcia, és l'acord entre les institucions britàniques i escoceses sobre la consulta i les conseqüències dels resultats de la mateixa.

El dret a decidir, doncs, continua sent el cavall de batalla primer que tenim plantejat, és la condició necessària per a poder resoldre la qüestió catalana i, de manera indiscutible, suscita àmplies adhesions Catalunya endins i evidents simpaties Catalunya enfora. La suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional no prejutja de cap de les maneres el resultat de la sentència, sobretot si l'esforç català per encaixar la llei de consultes i la corresponent convocatòria en el marc constitucional espanyol és rotund, tal com s'ha anat mostrant al llarg dels darrers mesos.
La prudència política aconsella que no donem per esgotada una consulta acordada amb les institucions de l'Estat"
La prudència política, el respecte a les institucions, la voluntat d'acordar, el manteniment d'àmplies i plurals majories i la vocació de la defensa de la cohesió social com un bé a preservar, aconsellen que no donem per esgotada la via apuntada durant aquests darrers anys d'una consulta acordada amb les institucions de l'Estat. En aquest sentit, la sentencia del Tribunal Constitucional sobre la Declaració de Sobirania del Parlament, malgrat la seva duresa en el nucli central de la qüestió, obre vies possibles per a trobar una sortida política i jurídica a la demanda catalana en la mesura que dóna per bo el concepte de dret a decidir.

És una resolució que no es pot menystenir de manera improvisada. Un plantejament que pot fer viable la idea que un acord entre l'Estat i Catalunya respon a la lògica que Catalunya no imposa a l'Estat la seva decisió, però que l'Estat no impedeix que Catalunya pugui decidir.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Carles Campuzano
Carles Campuzano
Carles Campuzano, portaveu adjunt de Democràcia i Llibertat al Congrés dels diputats
Opinió · Política catalana
Catalunya, nació d'immigants
Opinió · Política
Quins partits per al segle XXI?
Opinió · Política catalana
Unitat
Opinió · Política
L'àrea metropolitana, assignatura pendent
Opinió · Política
La independència serà social o no serà
Opinió · Política
Raons per a un Estat propi
Opinió · Política
L'ètica de la responsabilitat
Indica publicitat