Vaig col·laborar amb Josep Benet els últims anys de la seva vida. De tant en tant –no pas gaire vegades– rebia la visita d'algun polític en actiu. A la sortida d'aquests, comentava: "Me'n faig creus de la incultura històrica i política d'aquests nouvinguts! No coneixen la història i tenen un garbuix en la definició de la terminologia política".
Celebro que això no li passi a l'alcalde de Barcelona, el senyor Trias. En la entrevista d'avui, dia 24, a TV3, ha deixat prou clar que sap molt bé del que parla quan descriu el que és una "confederació". "Només poden confederar-se els estats independents", ha dit. Exacte. Això, que és tan evident, sembla que no ho té gens clar el senyor Duran i Lleida.
El seu article a La Vanguardia mostra ben clarament el desconeixement que té del valor dels termes polítics. Vol la consulta, però no la independència. I parla d'una porta oberta a una entesa amb Espanya de tipus "confederal". Una proposta que, efectivament, és coherent amb el pensament democratacristià del seu partit, Unió Democràtica de Catalunya.
El seu desig d'ampliació de la resposta a la consulta no té, però, ni cap ni peus. Si la seva cultura política estigués més ben assentada,no voldria saltar-se els passos que cal fer per arribar a una proposta "confederal". Cada cosa al seu temps. Deixem, abans, que la primera pregunta sigui clara i inequívoca: "Vol vostè que Catalunya sigui un estat independent?".
Com va dir Lluís Sala Molins fa 25 anys: "L'endemà de la independència, parlarem de confederalisme""
Si la resposta és negativa, no caldrà donar-hi més tombs i el senyor Duran podrà respirar tranquil. I si la resposta és positiva, sempre tindrà l'oportunitat de què, una vegada obtinguda la independència, podrà fer la nova consulta: "Vol vostè confederar-se amb Espanya?". Allò que no pot fer el líder d'Unió és barrejar els termes de la consulta, i desvirtuar el contingut de la resposta. Que repassi la ideologia del seu partit i veurà què poc té a veure amb les seves preses de posició, ben allunyades del pensament i, sobretot, del comportament dels seus fundadors.
Llàstima que no hagi estat, aquesta primavera, al Penal de Burgos en la commemoració dels 75 anys de l'assassinat de Carrasco i Formiguera, on encara ressonava el seu crit de "Visca Catalunya lliure!", abans de la descàrrega definitiva. Espero i desitjo que almenys aquells militants d'UDC, que sí hi van ser, siguin capaços d'encaminar el partit cap a horitzons més conseqüents amb els seus valors democràtics i catalanistes.
Com va dir Lluís Sala Molins en la Convenció per la Independència de Catalunya, celebrada ara fa 25 anys: "L'endemà de la independència, parlarem de confederalisme". Cal anar, doncs, pas a pas, cap a aquesta fita tan desitjada, anhelada i sospirada pel senyor Duran i Lleida. "A poc a poc i bona lletra", com se sol dir.
