Barcelona · incitant les arrels del passat en contra de l'horitzó de futur. L'Estat espanyol és incapaç d'enviar missatge positius com va fer la Gran Bretanya als escocesos.

A la campanya del referèndum els va recordar: som una família de nacions que sempre hem respectat la vostra realitat nacional, per exemple amb el reconeixement de l'església presbiteriana escocesa o de les lligues esportives; tenim un passat intel·lectual gloriós en el que l'escocès Adam Smith és indestriable de l'anglès Charles Darwin; Anglaterra, el soci principal de la unió, té una potència econòmica d'abast mundial i la lliura esterlina que és una garantia en cas de dificultats per a les pensions o per a la banca. Espanya tampoc és capaç de seguir les passes del Canadà que per frenar el moviment sobiranista del Quebec va repatriar la Constitució canadenca, va reconèixer que la comunitat britànica i la francesa com a pobles cofundadors del Canadà, va establir el bilingüisme a tot el territori canadenc, a l'administració central, al dòlar i els segells canadencs i a les ambaixades i consolats i va respectar la immersió lingüística en francès quebequesa.

Els poders espanyols han de recórrer a les amenaces perquè no poden fer una oferta engrescadora. L'únic horitzó de futur del Regne d'Espanya és la sentència del Tribunal Constitucional i la recuperació dels rics. No n'hi ha cap d'altra alternativa espanyola perquè el PP i l'oligarquia de les portes rotatòries entre grans oligopolis, partits polítics i alts cossos de l'administració tenen la força necessària per bloquejar qualsevol canvi significatiu. Es va demostrar amb el segon Estatut. El poble català va seguir el camí de la legalitat per obtenir més autonomia i més recursos fiscals; el resultat ha estat el Cop d'Estat jurídic del Tribunal Constitucional que fa que Catalunya es regeixi per un Estatut que no és el que van votar els seus ciutadans. La principal llei catalana no emana de la voluntat del seu poble expressada en referèndum: aquesta és la democràcia de la monarquia constitucional espanyola.

L'alegria i la il·lusió dels centenars de milers de persones de la Via lliure de la Meridiana són les vacunes més eficaces contra la divisió, l'odi i els temors que difonen els partits estatals.

L'única perspectiva de futur de l'oligarquia espanyola és l'anunciada recuperació econòmica. Ara estem veient en que consisteix aquesta sortida de la crisi: taxes d'atur al voltant del 20%, que arriben al 50% entre els joves, treballs precaris mal pagats en sectors de poc valor afegit, incapacitat de formar noves famílies i caiguda de la natalitat, accentuació de les desigualtats socials, degradació dels serveis públics. Els dirigents espanyols continuen pensant la crisi com un moviment cíclic que retornarà de manera automàtica al punt anterior a la davallada en la mesura en que es corregeixin els desequilibris macroeconòmics com el dèficit públic o l'endeutament. No és conscient del caràcter estructural de la crisi, fruit d'una globalització que ha generat una nova divisió mundial del treball. Ignoren que, en la nova situació, un país ha de trobar un nou nínxol impulsant l'educació, la recerca, nous productes, noves empreses d'alt valor afegit, fent el pas a una economia verda sense carboni. L'única estratègia espanyola és la devaluació interna, deixada a les suposades forces del mercat, esperant que el retorn del creixement econòmic mundial resolgui els problemes. Per aquesta raó només poden fer el discurs de la por i insistir que qualsevol canvi polític o econòmic posa en perill la seva recuperació, la recuperació dels rics.

Catalunya té a les seves mans una alternativa. El proper 27 de setembre el poble català pot atorgar un mandat democràtic d'esperança als seus representants. Votar si el 27-S és donar un mandat contra el doble bloqueig nacional i econòmic-social. Un mandat d'esperança perquè Catalunya té els fonaments per trobar un lloc propi en la nova divisió mundial, un lloc comparable al dels petits països europeus. Per aconseguir-lo necessitem governar-nos a nosaltres mateixos. No viure immersos en un estat recelós, quan no hostil, sinó en la República Catalana que estarà al nostre costat. Tenim bases sòlides per l'esperança: una estructura social que que impedeix grans desigualtats perquè es basa en la petita i mitjana propietat i no en latifundis i oligopolis com a Espanya; una aptitud econòmica secular que ha creat una base empresarial productiva, diversificada i exportadora; un nivell educatiu que des de l'escola catalana a la universitat pot millorar ràpidament per evitar l'abandó escolar i elevar l'excel·lència acadèmica i investigadora; una consciència ecològica que ens permetrà adoptar els estàndards de protecció mediambiental dels països nòrdics als qual volem assemblar-nos.

Votar si el 27-S és donar un mandat contra el doble bloqueig nacional i econòmic-social"

L'alegria i la il·lusió dels centenars de milers de persones de la Via lliure de la Meridiana són les vacunes més eficaces contra la divisió, l'odi i els temors que difonen els partits estatals. Amb elles trencarem el bloqueig espanyol i aconseguirem el més ampli mandat democràtic per la independència a les properes eleccions. Els nostres representants projectaran aquest mandat al Regne d'Espanya i a la comunitat internacional de països democràtics. L'esperança de futur trencarà el món bloqueig espanyol encara que el procés no serà fàcil a causa de l'oposició frontal de totes les institucions del Regne d'Espanya.

El mandat democràtic per la República Catalana del proper dia 27 implicarà l'inici de la via de la desobediència civil feta des del Parlament i la Generalitat de Catalunya. Serà un camí ple de dificultats i patiments que pot comportar la inhabilitació i l'empresonament del President de la Generalitat i d'altres representants electes. Aquestes accions punitives de l'Estat espanyol hauran de tenir reaccions pacífiques del poble català. Tanmateix el dolor dels dirigents i del poble català acabarà commovent els demòcrates de tot el món, inclosos una part dels espanyols, com el patiment dels refugiats a obligat els dirigents europeus a canviar la seva política d'asil. La violència jurídica espanyola induirà una pressió internacional que Espanya no podrà resistir. Perquè la baula feble d'aquest Estat és precisament la seva dependència internacional, sobre tot el seu enorme endeutament públic i privat.





El mandat democràtic per la República Catalana del proper dia 27 implicarà l'inici de la via de la desobediència civil feta des del Parlament i la Generalitat de Catalunya"

Hi ha moltes probabilitats que aquesta pressió de la comunitat democràtica mundial imposi la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència. A causa d'aquest caràcter vinculant no valdran les amenaces d'excloure'ns de la Unió Europea, ni les de posar fronteres al riu Sènia, ni les de dividir la societat catalana. Aleshores el Regne d'Espanya s'adonarà que té molt poc a oferir i que la credibilitat de les seves possibles promeses és nul·la a causa de la seva llarga història d'opressions, incomprensions, menyspreus i d'incompliments. Aleshores constataran que l'estratègia de la por no pot vèncer l'horitzó d'esperança de la República Catalana.  




Josep Pinyol i Balasch