El panorama polític a Catalunya continua complex de cara a poder decidir el seu futur institucional. La inseguretat dels partits polítics espanyols que es presenten a les eleccions del mes de juny respecte a si podran ser determinants per a la constitució
d'un govern capaç de tirar endavant un programa que respongui eficaçment als problemes socials actuals, influeix d'una manera determinant amb la posició que han de demostrar públicament respecte a les aspiracions polítiques del poble de Catalunya.
Qualsevol reflexió sobre la situació política i social actuals mereix ser revisada pels fets, actituds i preses de posició que van apareixent dia a dia. En la situació de Catalunya mereix ser esmentada la posició de la CUP. Tan aviat diu defensar la independència de Catalunya com al mateix temps pren posicions per deixar en minoria i marginar els que podrien sumar-se a aquest projecte i així aconseguir la majoria absoluta. Paralel.lament el discurs d'esquerra que fan sembla oblidar el segle i mig d'aplicació del marxisme al mon occidental i les lliçons que s'han pogut aprendre. Treballar per aconseguir el que se'n va dir l'estat del benestar, es a dir, la garantia per a tothom de l'educació, la sanitat, la jubilació i l'habitatge no implica la desaparició del capitalisme sinó un sistema fiscal adequat. A mi també m'agradaria la desaparició de la propietat privada dels bens de producció però ja ha quedat històricament clar que aquest no és el sistema per aconseguir el benestar social del conjunt de la població.
Pel que fa a la situació del nostre país, les circumstàncies històriques actuals exigeixen que es faci un esforç col.lectiu per aconseguir que sense renunciar al model de societat que proposa cada partit polític , hi hagi l'acord sobre els passos més bàsics i urgents que poden ser recolzats per una majoria i així garantir la possibilitat de portar a terme el marc institucional independent, previ i compartit.
Jordi Porta