del 27 de setembre com la passa definitiva cap a la nova República Catalana.

Els resultats, desenganyem-nos, no van ser tan bons com s'esperava. Malgrat l'alta mobilització independentista, plantejar els comicis com un plebiscit va provocar que l'altre bàndol també sortís de casa. I aquells que ensumaven una àmplia majoria absoluta es van haver de conformar en un 62+10 i un 48% dels vots. És el resultat desitjat? Segurament no. És suficient per iniciar el procés de desconnexió? Sí.

Tenint en compte això, i confiant que les cúpules de Junts pel Sí i la CUP en són plenament conscients, tinc la certesa i la tranquil·litat que l'acord arribarà. Digueu-me ingenu"

Dos mesos després de l'acte de Vic, el propi Peyu assegurava en una piulada a Twitter: "He anat a votar a totes les eleccions des dels 18 anys. A les primeres que NO votaré seran a les que convoqueu ara Junts pel Sí i CUP".

Aquesta afirmació feta per un independentista convençut reflecteix bé l'estat d'ànim que impera entre els partidaris de l'Estat propi. Tothom reconeix que unes noves eleccions no convenen a ningú, principalment per 4 raons:

1) Seria molt difícil tornar a plantejar-les com un plebiscit. Amb quina cara tornaríem a dir a la ciutadania que vagin a les urnes perquè "ara sí que fem el plebiscit de debò?".

2) Si no hi ha plebiscit, seria difícil tornar a reeditar la coalició entre CDC i ERC. Què justificaria que ERC tornés a anar de bracet d'una CDC amb més ombres que llums? Amb una reedició del debat sobre llista única o separades, la més que previsible campanya de #pressingERC per una nova llista unitària ajudaria encara més a la desmobilització entre l'electorat independentista.

3) La CUP ha patit un desgast mediàtic molt important aquestes setmanes pel seu NO a la investidura d'Artur Mas. Això ha generat lògiques friccions internes, com la de la militant històrica Blanca Serra, que ha posat en dubte l'estratègia cupaire. I no ens enganyem, el Baròmetre del CEO que li dóna entre 14 i 16 diputats està fet just després de les eleccions, i no contempla la negativa de la CUP a la investidura de Mas i la ferotge campanya de #pressingCUP que han patit.

4) Segurament, el principal motiu per no convocar unes noves eleccions és que l'unionisme espera amb ganes tornar a les urnes. En un escenari amb llistes separades, no és tan descabellat presagiar la victòria de Ciudadanos.

Tenint en compte això, i confiant que les cúpules de Junts pel Sí i la CUP en són plenament conscients, tinc la certesa i la tranquil·litat que l'acord arribarà. Digueu-me ingenu.