ot i  així, considero molt positiu que l'extrema esquerra del país estigui pel Procés. Algú s'imagina que passaria si la CUP estigués en el bloc unionista? Com ja va passar ,de fet,  amb el seus equivalents durat la Transició Democràtica que no  van fer més que  entorpir-la en nom de la unió del proletariat internacional. Avui, en canvi, alegrem-nos la CUP és part del país que està en marxa cap a la consecució de la nostra independència. Això, però, no hauria de posar en qüestió  l'estabilitat del que hauria d'ésser l'últim govern autonomista de la nostra història.

Així doncs, per què no unes noves eleccions?. Ja no ens en vindrà d'una. El sobiranisme de cada ensopegada n'ha sabut extreure un nou pas endavant. L'unionisme haurà d'assumir,per la seva pròpia desesperació,  que ja no hi ha "cap pastanaga" ni cap dilació que ens pugui  aturar com va passar durant  la Transició. Una Transició  durant la qual  ens van fer creure  que  una Espanya plurinacional, plurilingüística i pluricultural era possible. I n'hi  ha estat possible fins ara i  ni ho serà en un futur mentre el nacionalisme espanyol només accepti l'assimilació i continuï creient que el temps juga al seu favor. Quan d'equivocats estan...les seves polítiques no  han fet  més que avivar el Procés català i  han fet aflorar  de nou  amb força   les  reivindicacions de les Illes i el País Valencià.

La reacció  de  Puigdemont i Junqueras ha estat hàbil i contundent. Al setembre, doncs, ens tocarà de nou mobilitzar-nos i  al Parlament posar a prova el full de ruta.

Puigdemont, no és Pujol ni Mas i no té res a veure amb el personatge nefast d'Homs. Com diuen és de Girona i viu allunyat del sector dels negocis i dels "xixarel·los" de Palau . És un nacionalista sense complexes i que sap que si cal haurà d'anar a la presó. Als unionistes els valdria més no menystenir-lo.

Junqueras, per la seva banda,   és un home ferm i dur que no farà cap pas endarrere i que representa l'independentisme republicà que ha fet possible el desacomplexament nacional actual i que, durant anys, ha anat teixint el full de ruta independentista.

Ara el que ens cal és que  Puigdemont i Junqueras continuïn  caminant  junts.

Tots, per tant, darrera de Puigdemont i Junqueras i si ells defalleixen  o els inhabiliten  el país continuarà  comptant amb dos milions de catalans que emprenyats  treballarem més que mai per tirar endavant  i de ben segur que  sorgiran nous lideratges entre els quals no podem oblidar persones com Rull, Rovira o Castellà que quan sigui el seu moment poden ésser els  dignes successors del que han estat fins ara la nostra punta de llança.

Som-hi. Ni un pas enrere. Ningú ens va dir que  fos fàcil.