Avui toca explicar el per què del meu reiterat interès en defensar, tot i estar-ne ideològicament molt allunyat, a UDC. Fa més de quaranta-anys un gran patriota d'Unió, Ferran Camps, mort ja fa molt de temps, em va adreçar a una oficina d'una empresa tèxtil de la Ronda Universitat de Barcelona.
Barcelona ·
Allí, en un petit despatx al final d'un llarg passadís vaig conèixer al gran patriota i expresident del Parlament de Catalunya, Coll i Alentorn.
El seu missatge i els seus consells sempre han estat presents en la meva tasca política desenvolupada al llarg dels últims cinquanta anys. A més a més, el considero conjuntament amb Josep Benet, Jordi Pujol i Jordi Carbonell un dels meus referents.
Avui, hi ha sectors que no entenen la presència d'independentisme en les arrels d'UDC. A mi no em sorprèn. Jo vaig conèixer, col·laborar i ajudar al grup "Determini" del qual també en vaig ser testimoni de l'independentisme dels seus integrants en el si d'UDC.
Des de fa anys, segueixo no només el seu sector històric, sinó també les seves noves generacions que han provocat en el si del partit una gran revolució social i nacional des del seny i la responsabilitat encapçalats per persones com Antoni Castellà i Marta Vidal entre d'altres.
Tenien, en canvi, l'oportunitat de passar a la història adonant-que calia un canvi, que calia abandonar el que representa la vella política dels últims quaranta anys."
D'altra banda, la meva relació amb Josep-Antoni Duran i Lleida i Josep Sànchez Llibre ha estat sempre bona tot i les grans diferències ideològiques que ens separen. Crec que aquest dos personatges, puntes de llança del sector d'Unió, que impúdicament s'han apoderat de les seves sigles històriques han comès un gran error ja que quan el nacionalisme español,l'Ibex-35 i els poderosos considerin que ja no els són d'utilitat els llençaran com a un "kleenex". Tenien, en canvi, l'oportunitat de passar a la història adonant-que calia un canvi, que calia abandonar el que representa la vella política dels últims quaranta anys. És una llàstima i una irresponsabilitat, a més a més, que en el seu entossudiment hagin arrossegat a dirigents com Ramon Espadaler que en un altre escenari de ben segur tindrien millors perspectives de futur.
Avui DC és la nova democràcia cristiana catalana. Deslliurada aquesta d'anys i anys de servilisme a l'Espanya que nomes s'entén a ella mateixa i també,perquè no dir-ho, als lobbys catalans de poder.
És bó, doncs, que hagi nascut DC perquè caldrà preparar la Catalunya del 28-S, en la que aquest partit de la mà d'Antoni Castellà i altres dirigents històrics, conjuntament amb els liberals convergents de Marc Guerrero i els socialdemòcrates de Josep Rull podran configurar un espai de centre i centre-dreta nacional que avui no tenim articulat.
La importància, per tant, de DC és evident de cara a construir una estructura política d'estat plural en un país que sembla que tot ho ha de fer l'esquerra o l'extrema-esquerra.
