Després de més de mig segle d'estabilitat, les societats dels Estats europeus tornen a remoure's.
Es pregunten per què no entenen les decisions del Govern Europeu; per què no entenen la manca de compromís social, la manca de solucions o " posada en marxa" de solucions a l'empobriment generalitzat i a la manca d'esperança real pels joves.
La perillositat de la desaparició de la classe mitjana, que garantia l'estabilitat social està desplaçant-se cap als extrems. I el mateix passa amb les representacions polítiques: l'augment de grups d'extrema dreta és l'expressió clara i directa de la perllongació d'aquesta crisi socioeconòmica. L'única solució, en paraules de Basil A. Coronakis, CEO del New Europe Group, és definir el futur comú, "o bé pel nostre lideratge, o per la manca d'aquest".
La UE no reconeix les regions. I aquest seria un canvi on es podria aplicar la votació de persones i partits, el que són les llistes obertes"
El període d'entreguerres precisament es va definir per aquest lideratge en la voluntat comuna de construir una democràcia duradora i una nova Europa. Comuna és l'opinió d'Emili O'Reilly, Síndic de Greuges Europea, que afirma que molta gent sent una distància enorme, alienada de les institucions europees a les quals s'hi refereixen com a "Brussel·les", i amb les quals no senten cap tipus de connexió.
Potser no sabem explicar què fan i qui les representa, potser no trobem els espais per aproparnos-hi. Potser la sensació que votem per una circumscripció única que és Espanya, que redueix la representativitat als Estats. Llavors, les regions, els territoris més petits, les persones que hi viuen, senten una freda distància. Ja ho apuntava Carles Gasòliba, a propòsit de la trobada anual al Parlament de Catalunya del Consell Català del Moviment Europeu dilluns passat: "Reptes i idees de cares a les eleccions europees".
Gasòliba afirmava que aquesta és una vella reivindicació: la UE no reconeix les regions, les constituències regionals. I aquest seria un canvi on es podria aplicar la votació de persones i partits, el que són les llistes obertes. I potser d'aquesta manera la ciutadania se sentiria més propera a les institucions i milloraria la sensació de representativitat europea.