La majoria absoluta aconseguida per l'Scottish National Party (SNP) obre les portes al referèndum sobre la independència que Alex Salmond va prometre durant la campanya. És un èxit sense precedents reconegut a la Gran Bretanya i arreu, tot i que la premsa espanyola ha intentat minimitzar-ne les conseqüències.
L'èxit d'Alex Salmond ha estat embolcallar la independència amb altres propostes de caire social i econòmic, cosa que no van saber fer els independentistes quebequesos en les darreres eleccions i aquest va ser un dels motius més importants del seu fracàs. Però Salmond és un dels polítics més brillants del Regne Unit i sap molt bé que la independència no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà per aconseguir els objectius proposats que poden ser econòmics, socials o nacionals, però han de servir per millorar la qualitat de vida del conjunt de la població.
Segons la premsa britànica, només un 35 per cent dels escocesos estarien d'acord amb la independència, i això ho consideren un fre o un entrebanc per als plans de Salmond, perquè li pot limitar la llibertat d'acció, ja que si convoca el referèndum -tal com va prometre- pot perdre, i si no el convoca també per incompliment electoral.
Però ni a Montenegro ni a Kosovo els partidaris de la independència superaven aquest percentatge quan es va plantejar per primer cop la possibilitat d'organitzar el referèndum, i quan la majoria de la població va veure que la proposta era factible i no només una promesa electoral, en especial perquè es va presentar a ambdós llocs com un objectiu per aconseguir millorar la qualitat de vida, la ciutadania s'hi va sumar. Montenegro va aconseguir la independència l'any 2003 i Kosovo, després de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia, emesa el 22 de juliol de l'any passat, es va convertir en un nou estat europeu, malgrat l'oposició de Rússia, la Xina i Espanya.
Que a Catalunya no passarà com a Escòcia ho sabem. I ho sabem perquè, com s'ha dit, Espanya no és el Regne Unit, per això també el procés d'unió va ser diferent: els escocesos van signar el 1707 l'Acta d'Unió que certificava la creació de la Gran Bretanya. Catalunya, 7 anys més tard, el 1714, va perdre una guerra que va suposar la seva desaparició com a estat independent, sense haver decidit mai si volia o no volia desaparèixer i passar a formar part del Regne d'Espanya.
Si els escocesos van decidir al segle XVIII formar part del Regne Unit i ara decideixen sortir-ne, és lògic que la Gran Bretanya no s'hi oposi, no hi ha cap estat democràtic que s'oposi al dret d'autodeterminació. És per això que cal preguntar-nos si Espanya és un estat democràtic.
