A començaments dels anys 70 del segle passat el professor Ramon Trias Fargas va crear l'Associació Llibertat i democràcia social que va ser l'embrió de la fundació Trias Fargas.
Tenia una clara orientació dirigida, entre altres objectius, a aconseguir una presència directa dels liberals catalans a l'escena internacional. Serem si som, també, arreu del món. L'any 1975 el professor Trias Fargas, en el congrés d'Edimburg – quan encara no existien partit polítics legals a casa nostra- va aconseguir que Llibertat i Democràcia es convertís en membre de ple dret a de la Internacional Liberal.
Naixia el grup català de la Internacional Liberal que d'aquí dos anys en farà 40 que representa, sense intermediaris, el liberalisme català a nivell internacional i ha volgut explicar als nostres iguals d'arreu del món el capteniment de la societat catalana i els seus avenços en la construcció d'una societat democràtica, oberta i lliure i en la reconstrucció del nostre autogovern amb l'anhel sempre present de la llibertat.
Érem i som continuadors de la presència catalana representada pels presidents Trias Fargas, Sans, Vergés i Gasòliba"
El manifest d'Oxford és el manifest fundacional de la Internacional Liberal i en ell, encara avui, hi podem trobar una vigent defensa de la llibertat, la responsabilitat moral individual per prendre part en els afers de la comunitat, la reivindicació de la seguretat com la primera de les llibertats, seguretat física, seguretat jurídica, la defensa de la seguretat i l'assegurament davant els perills de les malalties, la desocupació o la dependència, el respecte a les llengües, les lleis i els costums de les minories nacionals, el dret a la intimitat (avui tan amenaçat) o la igualtat entre homes i dones.
Tot això --adoptat l'any 1947-- continua tenint una gran vigència. Aquests són els valors que avui encara convé fomentar i consolidar amb tolerància i capacitat de refutar els nostres propis plantejaments i amb el convenciment que cap societat té assegurada la seva civilitat i que de qualsevol d'elles en pot sorgir els pitjors enemics de la societat oberta: el populisme, el totalitarisme i la negació de la llibertat dels éssers humans.
El primer cop que vaig assistir a una reunió de la Internacional Liberal en nom del grup català em vaig fer càrrec del llarg capital de prestigi i projecció del nostre país entre polítics i activistes democràtics d'arreu del món. Érem i som continuadors de la presència catalana representada pels presidents Trias Fargas, Josep Sans, Robert Vergés i Carles Gasòliba.
