Tots sabem que el procés de sortida del franquisme va tenir uns condicionants antidemocràtics que no permet sacralitzar la llei establerta de forma que s'impedeixi que el poble de Catalunya pugui decidir democràticament el seu futur polític.

Ara que estem commemorant l'execució del President Companys, produïda teòricament per l'aplicació també de la llei segons el marc polític que va determinar la presa de decisions, resulta interessant llegir els arguments que varen fer servir en el judici per justificar la condemna a mort del president. El primer argument, per exemple,  fou el seguent:

RESULTANDO: Que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoria en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presidencia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad.


I així va anar continuant l'argumentació per justificar la decisió final: la seva condemna a mort.

Afortunadament estem en una situació diferent però en el fons continua l'aversió a que el poble de Catalunya pugui expressar lliurement la seva voluntat política de cara al futur. Sense que aixó vulgui dir que no podem mantenir relacions cordials i de mutua col.laboració amb els ciutadans espanyols, amb els quals podem compartir problemàtiques i possibles solucions, com ho podem fer amb altres paísos, sobretot de la Unió Europea.  És el que podria succeir si respectéssim democràticament la nostra voluntat d'organització i col.laborar d' igual a igual des d'un punt de vista juridico-polític.

 

Jordi Porta