Estem vivint un procés democràtic que, com tota realitat complexa, presenta fortaleses i febleses. No totes les trobem en els escenaris externs, polítics o mediàtics: aquestes també es veuen en la realitat catalana.
El primer pas que hem de fer és normalitzar i asserenar les posicions nostres, que són les que podem controlar, i introduir-hi rigor i honestedat. Sabem dels obstacles de voluntat política a Madrid i de la capacitat de determinats espais de l'stablisment per situar en el terreny de l'impossible allò que és evident que és imparable, això és: que la ciutadania de Catalunya vol votar el seu futur polític.
La força de la mirada amenaçadora del President González al debat de Salvados parlant de "declaració de guerra" va traspassar la pantalla. Una imatge gràfica de l'obstinació emocional del nacionalisme espanyol que amplia el ventall dels reptes inherents en la paraula democràcia, a la Europa del Segle XXI, amb una dècada recent plena de creació de molts nous Estats. Identificada la realitat de l'altre, parlem de la nostra.
La llei de consultes serà una eina transcendent per dotar de contingut el dret a la participació política"
Cal fer un esforç de serenor i prudència en l'esgotament dels relats, i de les qüestions de tensió entorn a les vies. Certament, no podem inflar una via com l'espanyola pel traspàs de competència, quan el "no" ha estat dit en cinc ocasions i la majoria absoluta del PP fa inviable un debat plural. S'havia de fer, però no cal inflar-ho, fem valdre els antecedents històrics. La llei de consultes, doncs, serà una eina transcendent per dotar de contingut el dret a la participació política reconegut i garantit a la CE i a l'Estatut. És un dret individual i col·lectiu.
La nova llei, doncs, serà una norma que no sols permetrà la consulta sinó les consultes, totes aquelles que els municipis o les iniciatives populars considerin rellevants en les nostres competències. Andalusia i Navarra fa anys que la tenen aprovada fent ús dels padrons municipals per dret al vot. Cap problema amb el TC aleshores. Ara tampoc hauria d'existir, per tant, adoptem posicions de normalitat legislativa i no a la defensiva. Evitem seguir el corrent dels discursos que s'oposen a la consulta. No caiguem en el parany d'inflar la por. Treballem i confiem, la democràcia ens abraça.
